Quadern de Terramar

Tal dia com avui rebem els poetes convidats a la 1ª Festa de la Poesia a Sitges. Amadeu Vidal i Bonafont, Anna Aguilar-Amat, Gemma Gorga, Màrius Sampere, Montserrat Rodés, Olga Xirinachs, Susanna Rafart, Teresa Pasqual i José Corredor Matheos passaran un cap de setmana festiu i singular entre nosaltres en aquest ?homenatge literari, sensorial, musical, lúdic, massiu, particular, intensiu?? que el programa anuncia.

Serà tot un esdeveniment. En primer lloc, perquè una festa literària com aquesta a Sitges no té precedents (història cultural a part: la Festa de la Poesia de 1918 és pura història).

En segon lloc, perquè la voluntat dels organitzadors i de molts dels que ens ho hem mirat de prop és que tingui continuïtat. I, en tercer lloc, perquè es tracta, precisament, d?una festa dedicada a la poesia. S?ha optat per la denominació de Festa, en lloc de festival, per raons de concepte i de contingut i aquest és un gran encert. Hi ha encara un altre aspecte a destacar, i és la voluntat d?integrar la Festa de la Poesia a la vida cultural de la Vila per aconseguir que els poetes que no passin de llarg, que no s?ho mirin des de fora, que no es quedin només amb la imatge de la façana (Sitges en té molta?) i de la postal.

Aquests dies he revisitat autors i textos que es refereixen a la poesia i a la seva essència. Cadascun dels autors, com els nostres convidats, tenen una determinada visió del que constitueix la poesia i de com s?entrelliga amb les seves motivacions més profundes, amb la voluntat expressiva, amb les ambicions literàries. També han estat dies de centenaris poètics: el dels Neue Gedichte/Poemes nous de R.M.Rilke, o el del naixement del poeta francès René Char, de qui vaig traduir fa pocs anys una de les obres que més m?han impressionat, Les voisinages de Van Gogh/Els veïnatges de Van Gogh. Per a l?un i per a l?altre, dos personatges radicalment diferents, la poesia era l?absolut, ho era tot, la raó de viure i no només literàriament. Boris Pasternak, primer poeta abans que novel.lista i dels que va patir els anys més durs de l?estalinisme a l?antiga Unió Soviètica, demanava per a la poesia un estatus especial, un salconduit en tant que gènere profundament individual i, com a tal, rebel i contestatari. A Anna Akhmàtova, en aquells mateixos anys, una dona li va preguntar si seria capaç d?escriure sobre tants horrors i ella li va respondre que sí; el resultat va ser el seu esplèndid Rèquiem Perquè no hi ha infern ni paradís que no pugui ser dit pels poetes, com ja havia demostrat el Dant a l?albada del Renaixement.

Czeslaw Milosz es plantejava la relació entre l?individu i la col.lectivitat en relació amb la poesia cercant el punt d?equilibri: ?El veritable domini de la poesia és la contemplació. No és exacte dir que la contemplació, pel fet de dirigir-nos a les veritats eternes, a allò invariable, ens allunya de les nostres obligacions terrenals. El sujecte de la contemplació és tota realitat humana, que, tot i estar governada per demandes perpètues d?amor i de mort, no ho està per la llei de la repetició sense fi. Ben al contrari, ja que la realitat humana sempre és nova i innominada. La contemplació ens convida a copsar, mitjançant la modificació permanent de la nostra llengua, l?estranya interacció entre el que és estable i el que és susceptible de canvi. Si la poesia no considera la doble naturalesa de la nostra experiència pot exposar-se a falsos dilemes, per exemple, ser víctima d?una oposició exagerada entre l?individu i la col.lectivitat.?

Els poetes que rebrem a Sitges pertanyen a diverses tendències i estètiques, però tenen en comú les vivències de la condició de poeta i la ferma voluntat expressiva que dóna continuïtat a la seva obra. Altrament, el lector o el públic en fan la pròpia lectura i interpretació, en un exercici comunicatiu que forma part del joc poètic. Escrivint, llegint o escoltant poesia ens lliurem al domini de la contemplació. Benvinguts, poetes.