vins que estimo (VqE)

El Quintà procedeix de dues finques de la propietat a l’oest de Gandesa, la Cometa i el Coll de Batea, situades en una zona de petites i suaus ondulacions orientada al Matarranya. Les vinyes de garnatxa blanca, de més de seixanta anys d’edat, estan plantades en sòls de panal (antigues dunes fossilitzades), característics de la Terra Alta. Pel que fa a la seva elaboració, les pells del raïm romanen amb el most escassament un dia. La fermentació es realitza en barriques de roure francès d’Allier de cinc-cent litres de volum durant vint dies, reposant després a les mateixes botes durant sis mesos addicionals en contacte amb les mares del vi.

Amb aquests antecedents, tant pel que fa a la procedència de la matèria primera com per la seva acurada elaboració, és fàcil intuir un vi resultant extraordinari. I en aquesta ocasió els auguris s’acompleixen.

El procés de vinificació d’El Quintà ha anat evolucionant al llarg dels anys. Un recent tast vertical, comprés entre les anyades 2001 i 2011, posa de manifest com s’han produït aquests canvis, reduint tant la influència de la maceració amb les pells del raïm com la intensitat del contacte del vi amb la fusta.

Pel que fa a la maceració amb les pells, el celler explica que les primeres anyades del Quintà tenien una part del vi brisada (fermentada amb les pells del raïm, com si es tractés d’un vi negre), a la manera de fer dels vins blancs tradicionals terraltencs, mentre que, ara, se suprimeix l’aportació de vi brisat i la maceració es redueix a vint-i-quatre hores. Pel que fa a la fermentació i criança posterior en fusta, el celler ha anat substituint progressivament les barriques inicials de 225 litres per altres de 500 litres.

Aquestes decisions del celler semblen del tot encertades, i el tast de l’anyada 2012 així ho confirma, en reforçar el protagonisme de la fruita, facilitant al màxim que el raïm expressi en plenitud totes les seves característiques.

 
En aquest sentit, el brisat és un tipus de vi que, sense ser en absolut rebutjable, no resulta, però, massa indicat si el que es pretén és obtenir blancs aromàtics i expressius on hi prevalgui la fruita i els aromes varietals. En contraposició, però, també s’ha de reconèixer que els brisats aporten major estructura i una capacitat d’evolució més perllongada en el temps. D’altra banda, l’augment de la capacitat de les barriques redueix la influència de les aromes terciàries (torrats, làctics, …) provinents de la fusta, en una línia més francesa d’entendre la criança, sense l’excés de fusta que massa vegades caracteritzen altres blancs.

En tot cas, cal ressaltar l’extraordinària capacitat d’envelliment d’aquests blancs, encara més tenint en compte el component oxidatiu que caracteritza la garnatxa blanca. Totes les anyades d’El Quintà, des de 2001, no sols continuen sent aptes avui en dia per al seu consum, si no que ofereixen un alt nivell de qualitat, condicionades, òbviament, a les característiques climàtiques registrades a cada any en qüestió.

Centrant-nos en l’anyada 2012, inicia tot just ara un camí que, com acabem de veure, té encara molt temps per endavant i pot arribar a ser molt prolífera. La impressió a hores d’ara és francament satisfactòria. Avancem alguns aspectes. En primer lloc, no és un vi hermètic ni impenetrable. Al contrari, és un vi relativament fàcil de beure i de comprendre, a l’abast per tant d’un segment de públic força ampli. Segon. Respectant la potència i estructura característiques de la garnatxa blanca, s’hi suma una enorme gamma de matisos sensorials que necessitaria d’un ampli espai per a la seva descripció detallada. Tercer. Destaca per variats factors, com l’equilibri dels seus components, sempre al servei de la fruita; una acidesa suficient, ni excessiva ni astringent; el roure, present però harmoniós, que es manté en segon pla; o per una prolongació en boca poc habitual en les garnatxes blanques.

Definitivament, El Quntà és un vi de projecció internacional que combina unes excel·lents característiques organolèptiques amb una identitat varietal singular.