vins que estimo (VqE)

En relació al “Ses Nines Negre” del mateix celler hi advertim una evident continuïtat, tot i que “El Columpio” se situa un esglaó més amunt pel que fa al seu grau de complexitat. D’un costat, hi trobem una presència més gran en la seva composició de varietats autòctones (manto negre i callet) enfront d’altres d’introducció recent (cabernet sauvignon, sirà i merlot). D’altre, el període de criança és més perllongat (sis mesos) i la fusta seleccionada (roure francès) transmet al vi una influència més subtil i matisada.

Ofereix un tipus d’elaboració molt actual que aporta fruitositat, frescor i la carnositat dels tanins madurs, potenciades per fermentacions i maceracions llargues, i enriquit, finalment, per la influència de notes especiades i torrefactes que aporta la criança en fusta.

I, sobretot, és un vi marcadament local, i mediterrani per extensió (la presència de la sirà també hi ajuda), per les singulars característiques i contrastos –no exempts de rusticitat- que aporten les varietats manto negre i callet, i com no, per la influència del terrer i el clima (amb la singularitat que aporta la proximitat de la Serra de Tramuntana a la DO Binissalem).

Un vi harmònic en el seu conjunt que anima a repetir el tast, i que, com en el cas del gronxador (o de l’engronsadora, que és el mateix), el moviment plàcid del seu vaivé retorna sempre al punt de partida.