Viníssim

Vi: Ses Ferritges 2005, Miquel Oliver

DO: Pla i Llevant, Mallorca

Raïm: Callet, Syrah, Merlot, Cabernet Sauvignon

Elaboració: vi negre amb una fermentació de 14 dies i una maceració de 28 dies, un pas de bóta de roure americà i francès de 12 mesos.  

Grau: 13,5º

Preu: 9 €

Tast: color cirera viu, fosc amb tons violacis al rivet. Al nas, primer és especiat i després dóna notes més de fruita vermella dolça, potser cirera, cassís. El pas de boca és untuós, gras, amb un regust de regalèssia i de torrats que et porta a l’oliva negra. 

Glopets: Miquel Oliver és un celler dels vins mallorquins de la primera fornada. Deixant de banda els històrics vins de José Ferrer a Binissalem, els vins de Miquel Oliver, junt amb els de Miquel Gelabert, són els primers que van posar Mallorca al nostre imaginari vitivinícola. Vins com l’Aia de l’Oliver, o el Chardonnay de Gelabert obriren el camí perquè cellers com l’Ànima Negra triomfessin més enllà de l’illa. Per sort, aquesta feliç travessa de vins mallorquins cap al nostre paladar és plena de molts més vins: Binigrau amb els seus Nounat i Obac, tots els Kilos i els Volts d’en Grimalt, tots els Son Bordils, o els vins de Can Majoral, per citar-ne uns quants dels quals en tinguem notícia. La feliç travessa continua i és un feliç viatge sense retorn, ells les emplenen i nosaltres les buidem. Un plaer intens, un negoci rodó.

I tot parlant de buidar ampolles, tornem a Ses Ferritges 2005. Un vi que he tastat diverses vegades i el 2005 n’és la millor versió. Aquesta volta l’he trobat més glicèric i més ric en matisos, menys tànic i secant, i més golós. M’ha portat directament a un esmozar de pa amb oli a Can Patilla a Capdepera, local antic, amb taules de marbre i poca decoració, una mica de fusta rònega i algun mirall. Encara recordo la bellesa al plat: una llesca mitjaneta de pa mallorquí, un pèl eixut, sense sal, com ha de ser, i un pernil sense gaire llinatge ni llegenda, però: un raig d’oli, una branqueta de fonoll marí, unes tàperes i unes olives arrodonint el plat que et reconcilien amb la terra antiga que ens ha tocat trepitjar. I el gust d’aquella oliva, entre regalèssia i tinta, i l’oli que fas a amb la polpa quan la mastegues s’han fet present quan anava per la segona copa de Ses Ferritges. El vi, l’oliva i el record d’un instant es barregen en el present i en la memòria.

Agafa l’oliva, buida el cul d’ampolla de Ses Ferritges 2005 a la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg, mastega l’oliva i deleix-te en la intensitat dels sabors.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!