Viníssim

Tinc una dèria per correr, i una de les coses que m’agrada més és fer-ho per llocs desconeguts. Fa 10 o 15 anys passava uns dies de final d’estiu al Port de la Selva i corria cada dia per les cales, platges i camins de ronda. Un dia vaig anar terra endins, corria cap a la selva, the call of the wild, vaig correr cap a Selva de Mar. Em vaig trobar enmig d’unes vinyes i em va quedar gravat el nom del mas: Mas Estela

Anys després, amb aquest mini boom de vins catalans i empordanesos, torno a tenir notícia del Mas Estela, arran de l’aleshores recent elaboració de vins. En vaig tastar de secs i dolços, i em van agradar més els dolços. Tinc un problema amb els negres empordanesos, o bé els trobo massa minerals o són poc golosos, un punt secs. Ha passat força estona i fa temps que no corro per la Selva, però els vins d’aquest celler han corregut molt i els ha fet profit.

Vi: Quindals 2006, Celler Mas Estela

DO: Empordà

Varietats: garnatxa 90 %, carinyena 5%, sirà 5%

Elaboració: vi negre biodinàmic, amb maceració refrigerada de la pallofa i 12 mesos d’envelliment en bóta

Grau: 15º

Preu: 9,45€

Tast: per ser una garnatxa color cirera no gaire cobert de capa; tot ell és un canó, nas intens on els 15º es tradueixen en cacau, violeta, torrats; el pas per boca és un festival potent i golós, regalèssia i persistència, més especiat que mineral però molt rodó, sense arestes ni punxes, la qual cosa tenint en compte la potència és un èxit. Això mateix, aquest vi és un èxit.

Glopets: pels que busquem una bona relació qualitat preu, vins com aquest són un regal. Certifico que els vins de Mas Estela han millorat molt les seves marques, els seus récords. M’ha agradat molt trobar un Empordà golós, i que sigui d’un racó tan íntim i preciós com la Selva de Mar, entre el Cap de Creus i Sant Pere de Rodes, tirant riera amunt de la platja del Port de la Selva, això de la riera pels arenyencs és un detall important.
 
Tornant al vi, tot i que té un moment pel consum excel·lent, encara té recorregut i marge de millora en ampolla, el seu alcohol i l’edat així ens ho indiquen; suposo que deu haver-hi una relació directe entre aquestes notes de regalèssia i les graduacions altes, no és el primer vi on ho trobo. Un gran vi d’aquells que no agraden a les mares -“…nen mira que t’agraden els vins forts, aquest és dels teus…”- 

Quan tanques els ulls i olores la copa penses en un vi de la Terra Alta o potser un Montsant. El que més m’agrada del Quindals és que la força i la llaminadura ve del raïm, no de la fusta. I com a crítica deixeu-me dir que amb una maduració del raïm més controlada probablement arrodonirien més el vi.

Ara el Cap de Creus et crida,  corre cap a la Selva, segueix l’estela del mas, i omple la copa, no cal que clavis gaire el nas, el vi ho farà per tu, prepara la boca per la canonada de plaer, xarrupa llarg si t’atreveixes i deleix-te.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!