Viníssim
bloc de vins
Entre Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella trobem el Mas Sant Rafel.
Finca recuperada, que antigament havia omplert de jornals la zona. El bosc s’havia cruspit els ceps i havia amagat les terrasses. Però la Pilar i els seu marit volien tornar al la terra on havien nascut i la volíem fer reviure. La compra del mas en una subhasta va ser el tret de sortida d’aquest reeixit i esforçat projecte de recuperació. Les garnatxes blanques i negres manen un altre cop i els vins de Solpost són una realitat. Are you real?
A la sala de bótes la Pilar ens va oferir una lliçó de sinceritat enològica: un mateix vi, el Solpost 2007 passat per bótes diferents. Una de roure americà, i dues de francés, com us podeu imaginar de preus diferents. La més cara la Cadus de la foto.
Tres versions d’un mateix vi, tres vins diferents. Sense retocs finals, ni afinaments en ampolla.
La primera copa de roure americà carregada de fruita, taní i vainilla, li mancava equilibri i integració. Un punt rugós com la fusta del recipient.
La segona ja de roure francès ens donava un vi equilibrat, arrodonit i amb la fusta ben integrada, més especiat.
I amb la tercera, de categoria superior, i per comparació directe i consecutiva un prodigi de finor i elegància.
Ras i curt si pel de roure americà hauries pagat fins a 10€, pel de roure francès 15€ pel tercer hauries arribat a 20€.
Molt sincera la Pilar ens deia” … Si volguèssim fer un vi de gama alta l’envelliríem només en roure francès de primera, ara barrejant fustes omplim el vi de matisos i no l’hem de vendre tan car.” Una lliçó de realisme.
Un privilegi pels neòfits poder tastar directament de les bótes, i també molt didàctic per valorar la influència de les bótes en els vins que prenem. Saber fins on et donen més pa que formatge. ” Are you Real?”
També vam tastar el seu seu rosat carregat de carinyena, amb més personalitat i nervi que la majoria de rosats, i la seva garnatxa blanca amb una punta de viogner directe del dipòsit d’on l’havien d’embotellar després d’un envelliment mixt d’inox i bóta.
“Are you Real?” Els demanava un distribuïdor americà en una fira a Miami cansat que “negociants”de diversos pelatges li vengessin fum sense parar. Buscava cellers que tinguessin vinya i instal·lacions, que hi hagués un projecte darrera. Us haig de dir que el Celler Sant Rafel té tot això i més …
Com molts vins catalans la seva única sortida és l’exportació. “No tenim diners per un comercial, ni tampoc per fer regals a vinacoteques. Amb un parell o tres de fires a l’estranger obrim mercats i les comandes són grans.” I nosaltres sense poder tastar els seus vins.
En aquest celler hi vinifiquen alguns dels que jo considero grans noms del Montsant. Fer part de la feina i cedir les instal·lacions ha estat una manera per finançar el projecte de Solpost, res a dir. El que sí trobo com a mínim sorprenent és el fet que darrera d’algunes de les marques amb més prestigi del Montsant no hi hagi un projecte tangible a part dels vins. Els vins són excel·lents, ja em crec que són “reals”, però un consumidor d’apeu com jo es va endur un desengany.
El Mas Sant Rafel una vinya on el sol s’havia post i on han tornat a crèixer els ceps. Emplena la copa de Solpost, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te en el Montsant més “real”.
Salut,
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
No és per fer-nos pesats ni pedants, però els francesos ja fa anys que ho tenen clar, i fan una diferencia clara entre els vins de negoci i els vins de “Terroir”, i encara que aquesta paraula s’utilitza amb molta lleugeresa, jo busco el que hi ha més enllà del vi, en la gent i la terra que el fan, i pel que veig, tu també.
Felicitats per aquest blog, i ja ens anirem llegint!!!
Lo Jaume