Viníssim
bloc de vins
Ahir vaig sopar amb els meus amics. En Robert, fuster mariner, boletaire i caçador, ens va portar fruits del Montnegre: rossinyols amb botifarra esparracada, ous de reig filatejats amb vinagreta i picada de pinyons, i un civet de cabirol i senglar -caçats per ell- d’aquells que només es couen amb moltes hores, més dies, mil herbes i uns quants litres de vins i licors. Una cocció llarga macerada d’amistat.
Gràcies Robert.
El vi va estar a l’alçada vam obrir un Paradetes 2006, que va justificar amb escreix la seva condició de vi biodinàmic. Més fruit de la terra.
Vi:Paradetes 2006, Celler Escoda Sanahuja
DO: Conca de Barberà
Raïm:Sumoll, Garnatxa i Samsó
Elaboració: vi negre biodinàmic, amb fermentació de llevats naturals i un pas per fusta de 6 mesos. El vi no ha patit cap tipus de filtrat, clarificació ni estabilització.
Grau: 14º
Preu: 18€
Tast:vermell robí amb un punt de sang i d’argila del terrer; nas molt tancat, s’obre lentament, si tens paciència destil·la perfums, no té torrats té fum noble, maduixes confitades amb herbes aromàtiques, un univers molt particular i en constant evolució.
El pas per boca és un festival de finors, notes arrodonides de tanins suaus i madurs, vellut barrejat amb fruita i frescor, terrer -notes metal·liques diuen alguns, d’altres confosos pensen en un punt de carbònic, jo aposto per mineralitat, sal de la terra- i notes més evolucionades de l’envelliment del vi que no de fusta.
La bóta la intueixes com l’embolcall d’un núvol de plaer, de sabors secundaris de fruita que ha estat tractat amb molt de respecte des de la vinya a l’ampolla. Finíssim, boníssim, biníssim.
Glopets:amb les Paradetes m’he reconciliat amb els vins biodinàmics, per la Mercè vaig anar a un tast de vins biodinàmics organitzat per la revista Cupatges, gran publicació ara amb web de primera, i no vaig entendre quina gràcia tenien els vins vins que ens van presentar: un blanc del Penedés sense història, un negre de la Terra Alta que no tenia cap gràcia, i un Priorat que en comptes de donar notes de raïm tenia el gust de la bóta que tenim a la Cooperativa del Rial, que és ben bona, però per donar notes de fusta i prou no necessites cap certificació ni bio, ni dinàmica ni Demeter, ni …. Dos vins sí que van pagar la pena un espumós de Malvasia, dolç, complexe i amb un sorprenent final de cotofluix de fira, i un Empordà del celler Terra Remota un Clos Adrien que va a 36€ la tirada, ja podia ser bo, oi?
Ara que m’he esbrabat, tornem al Paradetes. Del Celler Escoda Sanahuja quan pugui m’ho beuré tot. M’han robat el paladar, però també el cor. Els beuré poc a poc, no em robin també la butxaca. Feia dies que no tastava un vi tan especial i tan aconseguit. El fruit de la vinya, el fruit de la terra.
Ara no et quedis parat, caça bolets i allò que et vingui de gust, cuino per la família o els amics, omple la copa de Paradetes, sumolleja, omple la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Salut
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tinc cap vincle personal amb Escoda-Sanahuja (sí que tinc moltes ganes de conèixer-los). Fa uns quants anys que conec els seus vins i els he seguit el rastre.
Crec que, per sort, estan fora del paradigma mercantilista de l’inculte món del vi majoritari.
La meva visió és que impulsen una finca biodinàmica, en el sentit estricte, i d’aquí n’obtenen els millors fruits (els seus vins) com no pot ser d’una altra manera si així ho fan. No comencen la casa per la teulada, com molts projectes ofuscats pel rèdit comercial (econòmic). Són un exemple a seguir en el marc agrícola en general, vitivinícola en concret, de la nostra terra. La realitat d’aquest sector, que hauria de ser rellevant, lluiria d’una altra manera.
Bon profit!
Hola Viníssim
Totalment d’acord amb el teu comentari del vi Les Paradetes, realment collonut. Del Celler Escoda-Sanahuja també he tastat els seu blanc Els Bassots, em feia gràcia perquè és un blanc de Chenin blanc i a mi personalment em va decebre una mica, potser sóc jo, eh!, però el vaig trobar poc gustós, un pèl aspre, fin i tot.
De l’espumós de Malvasia, te’n recordes quin era?