Viníssim

DO: Vi de la Terra de Mallorca, Algaida.

Raïm:Manto Negro, Callet, Merlot, Syrah i Cabernet Sauvignon.

Elaboració: vi negre elaborat a l’antiga possesió de Binicomprat sota la muntanya de Cura amb 12 mesos de roure americà i francés.

Grau: 14.5º

Preu: 10€

Tast:color cirera de mitja capa amb rivet més taronja; nas ple de fonoll, anís i fruita vermella, unes olors en evolució contínua; pas de boca subtil, especiat, tanins dolços amb notes fresques, potser mentolades. Equilibrat, llarg i golós. Un vi d’aquells de beure’n molt.

Glopets:Ens comentava en Miquel Àngel que té l’ànima negre com el carbó que una de les virtuds dels vins mediterranis són els tanins dolços i madurs que el nostre clima ja els dóna al cep. Aquests vins no necessiten de grans intervencions al celler, ni llarguíssimes estades en bóta, o eterns afinaments en ampolla, per estar madurs i golosos. Deia ell, que potser no seran vins per beure d’aquí 30 anys, però que en canvi arriben a un moment deliciós pel consum en poc temps, i això és un avantatge del que cal gaudir. Insistia que no ens cal competir amb Borgonyes i Bordeus per aquests grans i vells vins de “preus inassolibles”, això ho afegeixo jo, però que ells aquest taní dolç i maduret només els ensumen per internet, això també és creació meva.

Vi Mediterrà de taní dolç i madur… així podria començar la meva història amb l’OM, podria dir-vos que els llumeneres l’Ànima m’havien parlat bé d’aquest vi, però  hi ha cops en que la realitat és pitjor que la ficció.

Vi mediterrà de taní dolç, sonava bé, però el cert és que el vaig triar a De Vins Menorca perquè no el coneixia i el preu era assequible. I el que sí que és cert és que vaig gaudir-lo com un condemnat. De copes amb  l’Oliver Moragues en vaig tornar a fer un parell de cops al restaurant Las Vegas d’Es Mercadal. Si els disculpeu el nom, hi sopareu correctament a unes taules que de nit i amb alevosia planten al bell mig del carrer i de  la cruïlla d’asfalt de Sa Plaça, sovint no respecten ni els passos de vianants.

De l’OM 2006 el que em va agradar més és el record del callet de l’Ànima Negre que havia tastat al maig passat, o potser el manto negro que en aquest vi confón amb callet. Comprovar que també era un vi mediterrà de taní madur i dolç i com la teoria i la pràctica es barrejen i trepitgen les olors del vi mentre viatgen de la la copa al meu nas desentrenat.

Per tant si mai aneu De Vins per Mallorca o Menorca, us trobeu davant Las Vegas, feu cas al vi de Binicomprat, empleneu la copa amb l’Oliver Moragues, claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos amb el taní mediterrà madur i dolç.

Salut