En Joan Àngel del Celler Edetària ha contactat amb el bloc, m’ha passat fotos de la nova ampolla i m’ha aclarit alguns dubtes sobre el cupatge i el disseny del vi. Entenc que per agraïr la seva col·laboració el millor que puc fer és reproduir textualment les seves paraules, amb les que , d’altre banda, i com es pot llegir a l’anterior apunt hi coincideixo plenament:
“… una cosa és el que comuniquem del vi i una altra és la realitat absoluta. Veuràs que tots dos estan composats pel mateix % varietal, de fet cada any canvia en funció de la collita, però jo comunico el percentatge que tinc de les vinyes amb l’edat i característiques per formar part dels vins. Per tant no dic cap mentida, però les variacions un 5% amunt o avall de cada varietat existeixen en funció del comportament de cadascuna en l’anyada…
De tota manera si es cert que volent oferir la màxima autenticitat, i l Edetana negre n’és el màxim exponent, fet tot ell amb vinyes velles de ceps autòctons, i amb tres terres diferents, buscant un vi mineral, fresc –tot i venir d’un clima mediterrani extrem-, gastronòmic i sense maquillatge. Ara bé, les variacions introduïdes amb la 2007 han estat:
*Treball del raïm en fred per potenciar al màxim la fruita de les garnatxes.
*Disminuir un xic el costat salvatge de la carinyena.
*Treballar amb les lies per afinar al màxim les boques.
Amb tot el vi continua oferint la màxima autenticitat, però alhora té més finesa i elegància. D’aquí el canvi a ampolla de borgonya…”
Després de llegir les seves explicacions m’han agafat ganes fortes de tornar a tastar el vi. Corro cap el Club del Cep.
Gràcies Joan Àngel i salut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!