Viníssim

Dissabte passat a la meva botiga de vins de referència, el Club del Cep, es presentaven vins de l’Olivera. Teníem les joies habituals, com Eixaders, Blanc de Roure, Agaliu… però també teníem novetats.

Abans de parlar-vos de les novetats directes de la Vall del Riu Corb -subzona de Costers del Segre-, deixeu que us conti un poc sobre un dels seus vins estrella, el Missenyora. Un Macabeu, monovarietal, arrodonit amb una mica de most concentrat abans no el passin per fusta, que dóna unes notes magnífiques de raïm molt ben matisades per l’acidesa de la varietat i la untuositat de la fusta. Un Macabeu 100%, com l’Agaliu, però més golós.

Quin pecat missenyora beure un vi d’aquest celler darrera l’altre quan per separat són tots irresistibles. Missenyora, hi ha quelcom d’esclau en el nom d’aquest vi que fa salivera, quelcom entre joglaresc i lasciu.

Anem però a les novetats. Un Chardonnay de finques seleccionades i amb bóta d’allier, per diferenciar-lo de l’Eixaders. Amb ell, celebren el 25è Aniversari del celler. Notes menys explosives, més fines i elegants acompanyant una persistent acidesa. Un salt endavant. Una tirada curta de 1.500 ampolles.

I ara un salt al buit, el primer vi negre del celler. Un cupatge de gairebé tot amb un 50% de cabernet, el cabernet ve de Tarragona, la resta del raïm de Costers, El vi, un experiment sense bóta, surt per la DO catalunya, l’etiqueta a mà “estem fent proves”. De l’experiment en boca us diré que els vins negres de l’Olivera tenen molt futur per endavant i que tindran una progressió qualitativa encara més important.

Ep! I si no en teníem prou amb un salt al buit ara en vénen dos. Rasim blanc i Rasim negre. Dos vins dolços, un nom compartit.

RASIM: nom que es donava al raïm a Perpinyà el segle XIII. Unió del català raïm i del francès raisin.
 
Punts de trobada per boques humides. Estima la llengua, fes-la servir.

Raïm de Nalec, el cor de la vall, somriu el corb. 

Rasim Negre de Garnatxa i touriga, sobremadurat i amb una lleugera pansificació a l’ombra. Nas extraordinari de dolçor, resina i barnís, potser rovell, un punt metàl·lic; en boca, melós i torrats, postres i cafès, però gens licorós, potser massa lleuger, queda’t amb la copa al nas. 

Rasim Blanc de Malvasia, garnatxa blanca i xarel·lo pansificats a l’ombra. Nas menys espectacular, raïm amb tocs metàl·lics, pinya i pastisseria; el pas de boca és voluminós, espectacular, amb un punt d’acidesa d’aquells de no avorrir al personal fent-lo xalar. Xarrupa llarg i queda’t el vi a la boca. 

Pansificació a l’ombra, primera notícia, un mètode econòmicament desastrós, “premses i no surts res” ens deien, una altra prova. El tiratge curtíssim, unes 300 ampolles de cada i són de mig litre, o sigui que feu la mitja.

“Dolça besada degusta que s’acaba.”

Molta cosa i encara em deixo un cava nou amb criança, el tastarem aviat. Aviat visitarem el celler ampliat, la raó de ser de totes les renovacions, vins inclosos.
Visitarem la Vall del riu Corb i serem feliços.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!