Viníssim
bloc de vins
Cartèssius 2010 un bon glop de Garnatxa Blanca.Tendències: vins blancs
Soc imperfecte i furtiu. Un trinquis de tap de suro, i poca cosa més.
La pujada de nivell dels vins blancs és un fet clar i tastat. Hores d’ara tenim molta cosa de primeríssima categoria, i és perquè en molts casos, els vins blancs han esdevingut un objectiu de molts cellers: Masia Carreres, Quintà, Orto, Edetària, QX … Vinyes velles, o no, i millors vinificacions. No som al Loire ni el Roïne, però els tenim més a prop, i el que és millor amb un discurs propi.
La Garnatxa Blanca n’és un dels principals actors, no és novetat, és realitat. Eternes a la Terra Alta, tremendes a les dues DO’s de la comarca del Priorat, la setmana que ve tasto les que ens arriben d’Alella, i les de l’Empordà que trepitgen fort.
Vosaltres voleu vins, i a mí m’agrada beure’ls. Prou xerrameca.
Vi: Cartèssius 2010, Celler Arché Pagès, el celler dels Sàtirs i els Bonfills, és en la contradicció que neix la personalitat
DO: Empordà
Raïm: Garnatxa Blanca 100%
Elaboració: vi blanc de vinya jove 6 anys, quin futur!, fermentat i envellit en bóta de roure de torrat suau durant 5 mesos.
Grau: 13.5º
Preu: 10€
Tast: or pàl·lid, lluent, bona llàgrima; nas ple de mantegues, fruita blanca madura i notes minerals més fresques; en boca rodó i potent, amb notes mentolades, làctiques que recorden un Edetària, o em porten molt lluny fins un Milmanda de fa molt d’anys; llarg i molt saborós, no és una garnatxa plena de mel i préssec té una altre opulència.
Glopets: la garnatxa blanca recorre el Principat i ens deixa regals arreu. El millor és que aquests regals tenen caràcters diferenciats. Per tradició li hauria tocat a una de la Terra Alta , és el seu patrimoni, per qualitat podia ser la d’Orto, i per novetat la de Quim Batlle. Però vet aquí que furtiu i Sàtir a Arché Pagès m’inspiro i me n’he cruspit una de l’Empordà.
Empordà present ens els dos primers apunts del bloc de l’any. Terra cooperativa, plena de cellers petits que comencen a caminar per la via de l’excel·lència, quins Olivardots, però que no tots per butxaca pensem seguir. Falta que les cooperatives facin un salt de qualitat i que alguns bojos meravellosos que ens vinifiquin amb sensibilitat les seves vinyes a preus més assequibles perquè aquesta DO ocupi el lloc que per història li pertoca. El Celler Martí Fabra, La vinyeta i Mas Estela ja han començat el relat …
Voleu dir que farà el salt? Quan?
El temps com sempre ens donarà resposta i ens posarà a tots al nostre lloc.
The answer my friend is in the bottle and the grape
The answer is growing in the vines …. and blowing in the winds, of course
Ara mediterrà mestís agafa el teu nas jueu i arab, gens cartesià, bonyegut, i prova de clavar-lo a la copa plena de garnatxa, si la copa és prou gran t’hi cabrà, olora fort, xarrupa llarg, i deleix-te Sàtir…
Salut,
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es ben cert que els vins blancs de casa nostra tenen bona salut i també els rosats. Si parlem de l’Empordà ja hi han blancs molt dignes a preus més assequibles, em venen al cap els Floresta d’en Pere Guardiola, els Gelamà de Vilajuïga, una mica més avall a Vall-llobrega els vins de Can Sais, també la Cooperativa de Garriguella i crec que també es destacable els rosats, el Lledoner de Martí Fabra, l’Oriol de Vinyes dels Aspres de Cantallops, els Caminante de Terra Remota, en definitiva un país aquest Empordà variat i molt interessant de seguir.
Salut!