Viníssim

El més famós d’aquest “enòlegs voladors” és el francès Michel Rolland, que ha estès els seus tentacles per tot arreu del planeta vitivinícola, tot aixecant odis i passions, no sempre a parts iguals. A l’estat, la figura més destacada és en Telmo Rodríguez i la Compañía de Vinos que porta el seu nom, curiosament participa en l’elaboració de vins a DOs de tot l’estat excepte les catalanes. A mi, els seus vins m’agraden molt.

Joan Milà és el millor exemple que tenim al Principat d’aquests consultors envinats, i em sembla que l’únic. La tasca de Joan Milà no es redueix només a l’elaboració de vins, ha estat formador d’enòlegs a les escoles del ram i col·labora habitualment a diversos mitjans de premsa. Pel nombre d’articles que signa diria que és co-responsable del suplement de vins que misteriosament i aleatòriament surt a La Vanguardia.

És difícil dir on comença i on acaba la seva feina, els rastre és llarg. Ara bé, la seva història s’inicia al celler Mas Comtal del Penedès, la finca familar que porta amb el seu germà, Albert Milà. A Mas Comtal elaboren els famosos Petrea i l’excel·lent Antistiana, i no per casualitat l’anomenen el mag del Merlot. Els surten uns merlots molt de “Bourdeaux”, i ho dic com un elogi. Tornarem al Penedès i a Mas Comtal per acabar l’apunt.

Especialment remarcables són el seus vins a la Vall de Baldomà, de Costers del Segre, els Baldomà i Cristiari tenen molta qualitat a molt bons preus.

Una altra de les seves joies és l’Heretat Navas, al Montsant, encara no he trobat ningú que no li agradi, i l’he tastat amb molta gent diferent. Un vi de mitja criança a qui, esperem, li neixi un germà gran ben aviat, més fusta i més selecció del raïm poden ser tot un esdeveniment.

També hem trobat l’empremta de Joan Milà al celler Serra de Guara on vinifiquen els Ydrias.

En el seu ideari, que no es cansa de repetir, l’enòleg declara que per superar la crisi de bevedors de vi joves el que hem de fer és elaborar vins que interessin als paladars més joves. El seu Pizzicato a Mas Comtal, és l’alternativa als “notorious” lambruschos.

Teoritza que el vins del segle XXI han de ser capaços de seduir el gran públic i deixar-se d’elitismes. Ell predica amb l’exemple, els seus vins són suaus i intensos a part iguals, tenen fruita i la fusta justa, tenen personalitat i no es barallen amb les nostres papil·les gustatives.

Joan Milà té molt a dir-nos i nosaltres bons vins seus per beure, podem desitjar més? Posats a demanar ens agradaria que d’enòlegs com ell en tinguéssim algun més. Això estaria bé. Oi?

Hem dit que tornaríem a Mas Comtal per cloure l’apunt. El darrer vi de Joan Milà és el primer vi generós que elabora. La primera collita que participa del cupatge de merlot és del 1995, compteu quantes anyades hi ha anat afegint fins al present, el vi n’és la suma i ha sortit al mercat aquest any. M’agrada el nom: Lyric. I m’agrada la descripció que tenen a la web:

“L’hem batejat amb el nom de LYRIC, en referència a la poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu. Gènere sense mètrica ni rima propi. Aplicable totalment a aquest nou projecte que no segueix normatives ni regles, sinó que és el resultat d’una il·lusió”

Els vins de Joan Milà: una interpretació lírica de la vinya d’un enòleg volador que toca molt de peus a terra, trepitja raïms i ceps, remena bótes,  emplena ampolles i ens omple les copes d’il·lusió.