Viníssim

Viníssim, Biníssim, el lloc-bloc dels que ens agrada el vi, estem de festa, arriba als 100 apunts, són dos anys i escaig de vida amb algunes dades sorprenents més de 56.000 visites, més de 100 vins, gairebé el mateix nombre de cellers. Hi ha coses que costen de creure.

És hora de fer balanç. Quan vaig obrir el bloc -22 de gener del 2008- tenia, i encara tinc, la humil intenció de viure el vi d’una manera més propera, anar una mica més enllà, només una mica i, al mateix temps, portar un registre del vins que tasto.

No sabia per on començar, el món del vi és, gràcies a Déu, entre inabastable i infinit. Per acotar terreny vaig decidir centrar-me en els vins catalans. 

Com més temps passa més encertada trobo aquesta decisió. Els vins de casa nostra, són d’una qualitat incontestable: bona relacióqualitat-preu i d’una varietat riquíssima i enriquidora. Hi ha moltíssim on triar. Ara, 100 apunts després, us ho confirmo rotundament. Descobrir-los és un plaer. 

També haig de dir que tenen un gravíssim problema de distribució. Sé el que em costa trobar allò que busco. I la seva presència al mercat no els fa justícia.

Mica en mica, vas prenent conciència del territori, coneixent les DO i tastant i contrastant varietats. Tinc una debilitat forta per tots els vins. Especialment pels raïms poc comuns i per les varietats oblidades, per allò que tenen de recuperar i modernitzar la tradició. Leni Lenape, els últims mohicans. Les meves reines: garnatxes, carinyenes, callet, siràs, tu diràs… 

Crec que és interessant que des del Principat tinguem clara una panoràmica dels vins del Països Catalans perquè és en l’arc mediterrani on millor ens podem reconèixer com a individus i és el marc ideal per entendre el nostre vi i la nostra gastronomia, la nostra cultura. En la mesura que puc, els vins balears i de les terres de València o de la Catalunya Nord són presents al bloc i a la meva taula.

A Viníssim parlem poc de cava, una mica de vins blancs i molt de vins negres, o sigui que no cal que digui gaire més, em veieu venir d’una lluny. El cava és una beguda increïble i els vins blancs al·lucinants, però tinc el temps, la butxaca i el paladar que tinc i no puc arribar a tot arreu.

Em sembla que ara és el moment d’admetre públicament, tot i que era obvi, que soc un tastador limitadíssim, amb un nas poc sensible i una llengua que rara vegada sap traduir en paraules el que li diu el gust. Això sí, us puc dir el que m’agrada i el que no i perquè.

Del bloc, però, m’agrada la selecció dels vins, crec que és coherent i potser és on millor m’ho passo. Escanejant estanteries a les vinacoteques o a internet, relacionant etiquetes i preus amb comentaris i notícies, trobant i tastant vins nous, escoltant consells i recomanacions de celleristes.

Descobrint tresors.

A Viníssim trobem vins i les històries amagades rere cada vi, cada raïm, cada vinater, cada celler que, més enllà d’allò que elabora o ens ven, té una història per contar. Message in a bottle, apunt al bloc.
 

Vins negres com l’ànima amb bóta o sense, amb envelliments curts i llargs, amb dissenys espectaculars i senzills, coneguts i desconeguts… Companys de viatge, de temps i converses, amb parella o família, o el plaer d’obrir una ampolla a la cuina a peu dret, tot sol, el vidre, el suc de raïm, sang de la terra, jo i la il·lusió.

El que més em satisfà és que, arribat en aquests 100 apunts, compto com a mínim cinc ampolles vigilant-me des del boteller per ser tastades i comentades, vull dir que tenim corda per estona, tot i que no totes sortiran al bloc, a voltes les promeses romanen incomplertes.

I ara, roda el món i torna al born. Acabàvem el primer apunt de Viníssim parlant d’una varietat de raïm negre, la Mataró, amb la qual elaboraven vins dolços a Austràlia i especulàvem sobre la seva procedència. Ja teníem tota una teoria embastada on la emparentàvem amb la monestrell-mourvedre, quan ens arriba el llibre dels Vins de l’Arc Mediterrà de Joan C. Martín i ens en fa la panoràmica completa: “… els almogàvers la portaren del Peloponès i es va plantar quasi exclusivament a Alacant. A causa de la seva fama s’estén fins a Sagunt, al Camp de Morvedre. De Sagunt va anar al Rosselló on és coneix per Mourvedre, i també es coneguda com a Mataró perquè aquest vila del Maresme era punt important d’exportació de vins i vares.” Ja ho tenim, dels almogàvers a Austràlia en tres copes. Roda el món i torna al born. 

Parlàvem d’aquesta varietat perquè dóna uns vins negres secs i dolços boníssims i perquè Alta Alella elabora un vi negre dolç anomenat així:

Vi: Dolç Mataró 2006

DO: Alella

Raïm: Mataró-Monestrell-Morvedre 100%

Elaboració: maceració de 6 mesos del raïm sobremadurat, veremat just abans de la pansificació; llavors es premsa lleugerament i envelleix dos mesos en bóta de roure francès.

Grau:14,8º

Preu: 18,50€

Tast: avui més que un tast és una festa. Hem obert l’ampolla al pati de l’àvia, taula llarga, sopar d’estiu amb les dones de Can Capdevila i els homes que les estimen. Ha corregut el vi i el cava i, a l’hora de les postres, els comentaris sobre el vi dels rostres de pell bruna, nas gros i veu forta, de la gent que estimo i que m’estima han estat aquests: …maduixa… a la boca, magrana… pansa… més pruna que pansa… figues amb armanyac… em recorda el Banyuls… això és bo, nen…

Glopets: avui els glopets seran la declaració de principis amb la que iniciàrem el bloc…” Viníssim és un joc de paraules …. 

Ara, almogàver, juga amb nosaltres, emplena la copa, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te a Austràlia i, com diu la cançó …”Ai Pepet/si vas a França/ passaràs per Mataró…” 

Salut i bon estiu, 

Nani Viníssim

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!