El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
ELEGIA DE BARNAVILA X
Una taca de blau,
el que resta d’un dia
que havia de ser clar,
d’hivern.
Una taca de blau,
com els teus xoquins,
la teva flassada damunt les cames,
el teu fulard,
encalentint-te el pit.
Una taca de blau
com el que resta d’una vida
que s’acaba,
una esperança quallada,
com una maragda,
una aigua-marina.
Té el valor
que li vulguem donar:
pedra preciosa
o miratge,
cobricel de conhort,
el temps que dibuixes
l’esbós d’un somriure
i m’omples de llum els ulls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!