El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Un salvapantalles gris o el pas d’allò real a allò virtual i viceversa
Un salvapantalles gris fosc pertot on la mirada s’estenia i un fumet, pensat blanc, però ben bé gris clar, sorgint de les muntanyes, com pintat a la gruixa amb els dits. Boira, poca llum i opaca, ensaïmada, un plugim escàs.
La línia de la mar, gris, també emboirada , mal definida, sense solució de continuïtat. Acostant-se a la platja, diverses franges verdes, esquitllades d’escuma , ara sí, blanca. Aquest era el paisatge que m’acompanyava mentre m’apropava al meu lloc habitual de passeig.
És curiós, tot plegat em recordava a la finestra de l’ordinador. M’ha esgarrifat un poc. No sé si és una adaptació desmesurada a aquesta meva relativament nova activitat blocaire o que estic perdent la metàfora per guanyar argot i tècnica ( és un dir, ja heu pogut comprovar que de tècnica no en tinc pas gaire ).
La finestra del cotxe emmarca una visió de la ciutat que passa de pressa i no pots repensar-la ni aturar-t’hi. La finestra de l’ordinador emmarca una mostra fidel d’allò que conforme, dia per altre, una estona de la meva vida de reflexió i de relació, on hi passegen esguards imaginats, bocins de vida intuïts, revolucions i reivindicacions, batecs de cor i esglaïs, propostes i contrapropostes…que s’esvaeixin a tota, com una cinta de cinematògraf…
No sé si per el meu tarannà o per la màgia de l’instrument em sembla cometre una infidelitat si no m’hi aturo una estona i us explico el darrer que he vist o pensat, abans d’anar a la feina, en tornar de passejar, abans d’anar a dormir o de fer l’amor.
No me’n sé avenir que m’hi trobi tan vinculada. Ahir vaig estar amb els meus amics del grup de poesia als qui no he contat que passo estones furtives amb vosaltres. Em trobava com si els hi estes posant les banyes . Els seus registres es confonien amb els vostres i em feia ganes servir-vos una Voll o un cafetet. Em trobava mirant-los com des de la finestra d’un observatori virtual , pensat en clau de post. Creieu que és greu tot això? Ai quin embolic!… i viceversa
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
un poc de por si que fa, pensar en clau de post, crec k ens passa a tots…gràcies per explicar-nos (amb aquest bon estil) tot el que vols…és tot un debat, el món virtual pararl·lel…esgarrifa un poc.
bona setmana, obre els ulls, aguditza el tacte, posa a prova el gust i destapat el nas: segueix explicant-nos coses!