El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
27 de febrer de 2010
6 comentaris
Un gronxador de somnis fa planetes (Elegia de Barnavila IX)
Bimbolles de sabó
s’enduen la mirada dels infants
i la meva
cap un miratge de colors,
molt fràgil.
Segueixo els meandres grocs,
solcats per venes glauques,
al paradís uterí,
i em deixo dur
dins de la càpsula plaent,
com una vida que comença,
nova.
Un gronxador de somnis
oscil·la i fa planetes,
sorgits d’un bell alè
que es vol guanyar la vida
inventant móns,
una finestra oberta
a esperances possibles.
El Parc té vida pròpia,
acull els peregrins,
astorats,
de ciutat,
inventa racons
i corbes,
un lloc per a la música
i l’aire que ens va mancar anit,
un lloc
per a l’amor que s’esquitlla
surant com una bimbolla de sabó,
un aixopluc escàpol
per a renéixer.
Text i fotografia: Barcelona, Parc de la Ciutadella, gener 2010
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bimbolles de colors … somnis d’infant i també d’adult. Són instants curts però d’una gran intensitat.
Gràcies per compartir aquest bell poema.
Bon diumenge i …. molt ventós !
L’aire contingut, fràgil i efímer, per un instant dins la bombolla de sabó, quan esclata, torna a l’aire que hom respira.
Que bonic el poema (i també la imatge). Vindré a rellegir-lo més d’una vegada.