El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tot el que sóc
benignament
s’escola
pels camins sinuosos
del cervell,
a cada replec flonjo i gris,
a cada somni blanc.
S’estén per la pell setinada
i el solc clivellat.
Fa punyides de dolor
al fetge i als ronyons.
Accelera el cor vermell i estriat
amb deler.
Tot el que sóc, avui,
és aquesta llàgrima
salada i dolça a la vegada…
…aquest oximoró
aquest vent que m’afua el bescoll
i el pas petit del dia cap a la fosca.
Tot el que sóc ho espero
ajocada, a recer del mestral,
darrera els núvols,
submergida a la llum irisada
del sol que se’n va,
sota la neu de març,
caprici d’un hivern
que s’acaba.
Tot el que sóc…
un entrellat de mots
i de vivències
és amb vosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…que el cor i el cervell eren el mateix. Aquest pensament ha estat sotmès a oscil·lacions diverses: sí-no-sí-no…Ja no sé què pensar-ne ara mateix…Però la influència sobre les afeccions (‘punyides de dolor’) és una realitat…Salutacions cordials Ma
que se’n va anem uns i altres i compartim “entrellats de mots i vivències” que fan la vida més i més rica.
avui potser tota tu ets una llàgrima, estimada amiga, però sempre ets paraula càlida, amor viu que envolta, acarona i abraça . Poeta sempre. Amiga generosa. La llàgrima t’il·lumina avui la mirada i ens humanitza la nostra. Una abraçada.
aquests botifarronets verds, que aquestes bledes peludes que mostres. Pareixen unes pepes, que no eren tals pepes: eren pedres cobertes de llim i d’unes algues llargarudes; n’he pentinades moltes a l’escar d’aqueixes pepes…
jo també sóc, una llàgrima salada i dolça a la vegada……….que passís un bon dia.
Som un clarobscur, un entrellat agredolç de mots i de vivències. I, de vegades, les compartim.
és tot allò que fem.
Més enllà, l’abismal
misteri existencial.