El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Avui el dia era ample i clar. La llum brillant em feia créixer com a un arbust. He treballat fins a les set. En arribar a casa he sortit al jardí de darrera. Hi havia la merla de bec taronja i plomatge negre, com l’ombra d’un neguit, la nostra merla, la que sempre torna, alhora amiga i tranquil·la. L’he mirat. Se’ns menjava, àvida i goluda, els nispros, sucosos i daurats, que va infantà, generós, l’arbre crescut, com de cop, amb les pluges darreres, i que el sol ponent ha madurat prematurament. L’he deixada gaudir de la fruita i m’han vingut ganes, furtiva voyeur, de fer el mateix. Vet aquí!
He entrat a casa i he sortit amb una cistella rodona de vímet. He collit dues dotzenes de nispros que ens hem menjat per sopar. Eren dolcíssims. No recordo menjar-ne tan prest ni de tan bons… Li he deixat a la merla els mes alts, els que ella havia començat a picar i aquells que no eren prou madurs, perquè creixien a la zona obaga del brancatge. El terra revelava un reguitzer de pells i ossets marrons, com agates, tot revoltant l’arbre.
M’he posat les sabates verdes de cordons i he anat a caminar. Un somrís llarg i blanc entre els núvols, la lluna creixent, una mar clara i serena , una posta de sol continguda però irisada, 10 quilòmetres de platges amunt i avall, una arena fina i les roques esparses, amb les cabelleres blanques de les algues un altre pic, cremades pel sol intens damunt l’aigua que les amara. He estat feliç. No estúpidament feliç, sinó senzillament feliç. S’ha fet de nit i era temperada. He tornat a casa i us ho conto. Bona nit
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja sabia que tenies un bon jardí, però al bloc ens demostres que el millor de tu és el teu jardí interior, que regues i abones constantment amb la cultura i la sensibilitat que incorpores. Jardí interior, que no jardí tancat, pensant ara en la teva, i nostra, Maria del Mar Bonet. Felicitats per aquestes riqueses no quantificades en diners.
la merla negra de bec taronja……..focor negra i llum taronja…plomatge negre…nispros taronges…..la natura llesta, la merla se m’ha adelantat, igual que tu, jo encara no he gaudit dels nisperos, es clar, el teu escrit m’ha despertat i demà sens falta, vaig a robar-ne d’algun arbre generós…bon cap de setmana v
M’has fet pensar en unes quantes; però no les anotaré totes.
La primera és una escena a l’eixida de casa fa uns dotze anys. El meu fill m’increpava per alguna meva duresa. Jo li respongué: mira petit, vivim una societat que necessita de consumidors estúpids, de molts i molts consumidors estúpids. I els fabrica. Mentre jo pugui atendre aquesta qüestió, faré tot el que pugui per evitar que tu esdevinguis un estúpid consumidor.
No resulta molt fàcil; i ara he pensat quines diferències i tranquil·litats ambientals tindríem si, en lloc del "directe a les venes" (que en dic) de l’adoctrinament referit; en lloc dels anuncis de Port Aventura a la televisió -per exemple- hi haguessin espais amb suggerències, reflexions i observacions com les que proposes.
Després he pensat que no tinc clar quan és el temps dels nespres taronges. En que sóc una mica despistada. En que, si aquest venen ara, els nespres blancs (una delícia) de l’arbret (ara només aixeca un pam de terra) que comença a arrelar al meu jardí, venen a la tardor o hivern.
Merles hi ha per aquí darrere casa. No sé si hi ha ocells de bec blanc trencat.
Un mes més tard, les freesies estan a punt d’esclatar.
Salut!
En poder anar descobrint els arbres i les flors que descrius.. Mai no seràs estúpidament feliç, no és possible . Bona vesprada.