El pèndol de petites oscil·lacions

Ja no hi han flors d’ametller. El vent se les ha endut totes. Ara, blanquegen les branques les flors de la prunera, i espurnegen, rosades, les primeres flors d’albercoquer.

Gaudim d’uns dies blaus i clars, de mar trémula, i núvols blancs i esparsos. Dies per a l’amistat i les trobades foravila. Avui calçots i coca de sobrassada i bon estar de molt, abraçades llargues i alegria als esguards dels amics en trobar-nos.

A Barcelona hi ha qui cor la marató pel plaer de fer-ho, com no pot ser d’altra manera. En G. ha fet la marató amb un bon temps, 3h i 36 min. Enhorabona!

Na R. està cofoia, el foc queda enrera, pel fill s’obliden les cabòries i es fan spaguettis de bon matí i brou reparador. Els hi faig arribar als dos campions una branca de llorer, com rebien un temps els atletes… perquè s’ho meréixen.

Així és sa vida afortunadament: Quan l’ametller ja no té flors, arriben les flors de la prunera i l’albercoquer, l’ametller comença a treure fulles verdes i es prepara per a la primavera.
Quan la humitat ens corseca l’esquena, arriba l’anticicló, les calmes i el bon sol. Quan hi han penes a l’ànima els amics te les lleven… Tenir amics és tenir un tresor.

Imatges: M.V.S. ( a Establiments i a ca nostra )