El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ha plogut des de la
matinada. Gotes constants sense estrèpit. Els teuladers es mengen les bolletes
menudes del llorer i el nesprer. No fa fred, malgrat ho han anunciat .No veig la merla. Deu ser arrecerada, va ben viva.
Ara som una viatgera de finestra a ca meva. Com deia en Pla al Quadern de notes vistes: He
estat un viatger de finestra – tot i que
en aquells anys les finestres eren petites . M’ha agradat de mirar les coses o
les persones o els pobles o els paisatges que anaven passant davant de la vista
– de vegades apassionadament.
També m’agrada contar-lo el paisatge, l’interior i l’exterior, i retenir-lo amb mi cada dia com una pell nova, la meva pell illenca i un fluir intern, la meva aigua que sona.
Imatge: M.V.S.
Us deixo un tast de Verlaine i la melodia de la pluja:
Respon a Francesc Cabiró Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
aquest ploure tebi, dolç i amable és molt reconfortatn i suggeridor
i freda de París l’he sentida justament aquests darrers dies, i m’ha agradat especialment veure aquestes fotografies.
Gràcies i BON ANY!
…et llegesc, i aleshores el silenci que surt de les paraules és tan estrany com la pluja que a vegades sent a la finestra. Unes hores ençà caminàvem cap a casa i sentíem el pes d’un altre silenci pels carrers de Ciutat. Veníem de la llibreria Àgora, la meva filla i jo de bracet…Ah, el temps de la veritat són els petits moments de felicitat!
Bon any 2011 per a tu i per a tots!
Ma
Em pense que jo també sóc una viatgera de finestra.
Ací ha fet bon sol, avui, però, de vegades, plou al cor -com diu Serrat.
i no hi anem tant qui hauríem de fer el cap ben viu. La serenor dels anys a voltes no basta per aconhortar la fredor del temps que ja curteja. I això quan el dolor no grimpa, cames amunt. L’any estrenat, però, encara fa prendre els blensde qualque esperança.