El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
L’ESCALFOR SUAU
La llum em segueix,
mentre baixo l’escala.
Resto uns instants immòbil,
corpresa pel blanc.
L’escalfor suau d’un hivern,
molt plàcid,
entra tranquil·la pel finestral,
es detura a l’esquena
i s’endinsa a l’ànima.
Dubto si he de continuar baixant
pel revolt ombrívol
i partir, oblidant el miracle,
talment el teu amor
quan m’escalfa.
Hi ha dies que cal, més que mai, reconciliar-se amb la vida. No engreixar els falsos ídols de la por ni els pits inflats de l’estultícia, i saber sentir el raig de llum a l’espatlla, fer perdurable l’instant efímer, saber comprendre i creure en els miracles. Bona nit i bon raig de sol per demà matí. Que us escalfin l’espatlla i el cor! Que al caliu de les emocions primeres puguem sortir al carrer amb la cara ben alta i una llumeta xalest que ens faci brillar els ulls.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Intentaré, a més de no oblidar, alimentar un amor que m’escalfa.
Però, a fora… semla que encara feia vent.
Victòria,
gràcies a que el planeta és molt gran, la teva poesia l’he pogut gaudir de bon dematí. Quina forma més bona de començar la jornada.
Merci.
Gerard