El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La vida latent de l’hivern a Ciutat i Elegies de Barnavila IV
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
La mar encalmada. El dia es lleva de apoquïu més
prest. Els fassers i les savines dibuixen perfectament la vida latent de
l’hivern, despullada i grisa. Els ametllers més joves s’obren a la vida amb les
flors menudes i impensables, eixint
d’aquella llenya que semblava morta fa dos dies. Un fred net , impecable, bo de
dur. Els botons de les mimoses apuntant borrissol.
Tot és com sempre i res és igual. El repte és
descobrir la diferència, esperar-la. Les cares conegudes a l’autobús, l’alegria
de veure-les que havies oblidat, trobar-les, constatar la seva presència, un
antídot del caos. El temps necessari per despertar-me del tot i agafar forces
per desar les pròpies pors i angunies a recer i deixar lloc disponible al cor i
a la ment per a aquelles vides que l’esperen, si més no, per al servei que te
comanden i vols fer bé. No és bo de fer quan el nus al coll és tan recent i el
pensament se te’n va cap a altres viaranys.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
ELEGIA DE
BARNAVILA IV
DE BON MATÍ,
MANDARINES
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Com
t’agrada la color de mandarina,
el
tacte setinat de la pell porosa,
el
perfum que s’aferra
a
la mà que la prem
per
a obtenir-ne el suc.
De
bon matí el primer tast,
aquest
calze brunyit
amb
els grills dolços,
el
teu conhort.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
són difícils d’empassar, els nusos al coll, molt. Una abraçada d’aquelles…
Ací encara no dóna senyals de vida, la primavera, però jo la somie, plena de clavells.
M’agrada molt això de “Un fred net, impecable, bo de dur”.
Ben cert, amiga, també cal gaudir de l’hivern.
Des de fa dos, en gaudeixo millor gràcies a una bufanda (abans, més aviat en rebutjava, fent-me massa el valent).
Els seus colors i el tacte llanut, no sé per què, em fan pensar molt en el meu admirat Atahualpa Yupanqui (molt gran entre els grans, tan savi, tan tendre i tel·lúric…).
Bona nit, Victòria.