El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La setinada pell molt blanca, vulnerable, les ferides, les taques fosques i esparses com l’ombra d’un núvol damunt la plana erma, la pèrdua continuada fins a la solitud i el fred de la nuesa, allò essencial alçant-se.
De cada pic més nua la capçada, de cada pic més fulles amuntegades, esteses al carrer i a les voravies, de cada pic més semblant a un tors humà el tronc. L’emoció de la serena bellesa de la fi imminent. Els plàtans es despullen, la tardor no s’atura malgrat el temps benigne.
Fa un aire suau que avacia les galtes, però no mou les fulles
Un tast de tres xocolates calents, de diversa intensitat de sabor i color, i un doblegat, la bona companyia d’una amiga. Hem parlat de coses que ens uneixen, d’emocions, d’estupor, de llibres, d’amor, d’enuig, de país… també d’esperances.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escoltar-se l’altre: traç de l’amistat. T’ho dic perquè estic descobrint-ho. Sóc un xerraire convuls. N’he vaig aprenent moltíssim en els darrers temps.
Les bescollades sent-i-mentals, n’ajuden com no t’h¡ pots imaginar…..hahahaha..i el bon humor , també.
Plaent el text.
B7’s
…sobre el món és una manera de parlar de nosaltres mateixos. Tota sa vida és en ets arbres que miram, en aqueixes quatre fulles que cauen. Ciutat és una ciutat de cercadors, perquè allò que mostra és una mica realitat i una altra mica imaginació…Una abraçada