El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Plou i bufa el vent, que cerca un nord ben definit
i, no trobant-lo, dóna voltes com si fos helicoide. Plou, i les fulles dels oms
es remenen neguitoses i les capçades dels fassers i les palmes.
Plou i sembla que rodolin per l’escala d’un cabaret
galàctic, amb estrèpit, tot d’ídols
gegants , dempeus o a cavall, estàtues de dictadors i maníacs que cauen pel seu
propi pes com torres d’electricitat caducades, o edificis blindats, rebentats
per suïcides.
És un renou ferit de mort, quasi un bràmul. Costa de pensar serenament i recordar les remors de les coses sota el renou que ens invadeix.
Els hi agrada tant als dictadors de tots els punts
cardinals i tostemps enfilar-se damunt les places o els cims més enllà del
temps, però tanmateix cauen o els esboquen.
Han de caure encara molts gratacels de por, i
plataformes petrolíferes, i creences, i vanitats, per a retrobar la remor
vertadera de la pluja i del vent.
El vent bufa molt fort, audaç, i ara és la pluja menuda que dóna voltes com
un salpasser i esquitxa a tort i dret després
de l’aiguat desmesurat . La sorra erràtica balla una dansa de presagis.
La nit, tota ella, és neguitosa avui. Torna a ploure. M’és estrany aquest maig. S’espenyen les flors del llimoner que eren promeses de fruit. Fa fred.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La lluna rodona de la setmana passada en néixer tenia color de sang , no la vas veure?, digueren que era presagi de primavera remoguda i estiu sense calors. I era bellíssima sorgint del mar com una taronja sanguina… Una abraçada.
sentir -i també mirar- el vent, sembla com si miràssim -sentíssim- una idea romàntica que s’apodera de nosaltres i ens afegeix al temps, com si el temps fos l’única substància de la vida: ens oblidam de nosaltres mateixos però sabem que existim…Abraçades Ma
Sí, és un maig una mica estrany. No del tot quant a la plaja, tanmateix. Recorda allò tradicional de “al maig, cada dia un raig”.
Sempre queda el recurs -ben abrigada, això sí- de cantar sota la pluja…
Ací ahir també va ploure de valent, calamarsa i tot. Avui fa fred. Sembla que l’oratge s’ha revoltat davant tants desoris que hi ha arreu.