El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Fa
fred aquest diumenge. L’ha fet tota la setmana. La natura, però, no s’atura, va per feines, sorprenent..
Els
ametllers ja són plens de flors, com
mans d’infant, com núvols de sucre, blanc damunt verd del camp, atapeïts.
Les
mimoses revinclen de ramells grocs, com pelfes, esplèndids. Flors com carícies.
Les
orenelles esmolen l’aire, sí, sí, les orenelles; solquen ràpides el cel, prop de la platja, que és avui
un palmell bru, netíssim, sense petges.
La
mar una vànova plana, amb trencadís d’argent intermitent, suaument arrissada.
La
color de la Serra,
la mar i la nuvolada prenen els mateixos tons de fum, una uniformitat que dilueix el paisatge.
El
fred tiba les galtes, t’endinses a l’abric i a la bufanda, fas les passes llargues,
el dia s’estira com un badall i saps que alguna cosa canvia, ho sents també de
dins.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som els éssers humans que no anem per feina i ignora i menysprea la natura una i una altra vegada per poder recollir uns paperets que guarden en unes caixes ben tancades per fer-ne ús més endavant i continuar fent la ‘seva feina’ contra natura.
Aixeca l’ànima aquest apunt de bon matí.
Bon dia amiga.