Llepen les aigües
els meus peus cansats.
Esborro l’horitzó,
plegat convenientment,
l’estotjo a la butxaca,
s’esvaeix.
Em fico dins la capsa de sabates
i espero que em desen al prestatge.
Hi ha dies que dormir et fa el pes
i et plau poder-ho fer.
Tanques els ulls i t’arrauleixis al somni, recordes el plaer de dormir profundament, com quan eres infant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si que és veritat.
Aquests dies venen i vindran, i cal saber-ho. Però el millor de tot és que l’endamà tot es veu d’una altra manera.