El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Un núvol blanc, immens, una explosió, un bolet gegantí, un cúmul de raresa exquisida, omplia el cel ahir dematí. M’amarava com un vel protector. Lluny de fer-me por, jo l’he rebut com un senyal benfactor, un bon auguri. Dues hores després s’havia transformat en retalls grisos i esparsos. Ben aviat el cel cendrós ja era pluja.
Ha plogut tot el capvespre i tota la nit. La remor de la pluja escolant-se als aiguavessos, percudint al terrat. Els porticons, collits en descuit, entreoberts, petant entre ells. El tall net, poderós, de l’instant del tro, adreçant-se a l’estèrnum, una punyida vertical i precisa, que cull la drecera d’altres neguits.
Un mati fosc, avui, fredolec, de fulles caigudes promptament, retorçades, talment ocells morts o estemordits. El calendari ha accelerat els seus fulls. El renou sord de les albarques, xisclant la sola pneumàtica al carrer xop, camí de l’autobús, la correguda fins a la parada per a que no fugi.
Han començat les escoles. Les mares treballadores, que són moltes, s’atrafeguen per dur les criatures d’hora i arribar també d’hora a la feina. Quan plou, si ho fa com cal, el camp s’asserena, però la ciutat s’altera i es deslloriga. L’autobús s’ha torbat quaranta minuts.
El dia és un dia tardorenc i la temperatura també. Plou tot el dia com una dansa de vels transparents, amb deler. La ciutat renta les deixalles de l’estiu i l’acomiada.
A les voravies i a l’asfalt hi ha miratges del tràfec quotidià damunt l’espill de l’aigua, com un film antic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquí, ahir al migdia en va caure una, Victòria, tremenda!Molta pedra i molta pluja. Allà a les set un sant tornem-hi… Avui, cel gris i un pelet de fresqueta.
Victòria quina pau interior arribes a transmetre’ns amb el teus escrits…
NO ho saps ben bé.
O SÍ !
Gracis !
Un bell comiat de l’estiu, sense cap mena de dubte ! Els espills d’aigua s’han multiplicat per milers.
Amb el meu neguit i alteracions, quasi ni m’adono del què passa. Els teus apunts …. donen benestar i millor vagi a dormir a somiar una mica.
Bona nit estimada amiga !
de vels transparents, la pluja que cau amb deler…és una imatge que m’ha agradat molt. Has escrit aquest pas de l’estiu a la tardor d’una manera molt cinematogràfica… m’agrada molt aquest teu post! Bonan nit!
M’agrada molt el text, i la fotografia que has penjat em sembla singular i preciosa.
Que continuïs regalant-nos aquesta gran i teva sensibilitat.
Hola, Victòria!
T’he proposat per als premis Balearweb 2010. Esper que no t’importi però he pensat que un blog com el teu hauria d’estar seleccionat. El problema és que l’enllaç ni la visualització del teu espai funciona. No sé si tal volta sigui per mor de la configuració dels blogs de Vilaweb…
Besets! 😉