El pèndol de petites oscil·lacions

Per més que ho sé, que és llei de vida ( tot el que costa d’acceptar és llei de vida ), comprovar que se’n va a bocins mumare , que potser sofreix més que nosaltres, que perd la llum que irradiava, comporta un dolor profund, sord, inguarible.

Aquesta setmana que s’acaba ha estat  especialment rica en esdeveniments culturals que m’han alleugerit la pena i fins i tot m’han produït goig. Les emocions poden conviure, com els anells d’un arbre, en harmonia, tot i ser contradictòries.

Dimecres en Miquel López Crespí va presentar les seves Memòries 1968 – 2008: Novel·la, Poesia i Teatre, El Tall editorial, un esdeveniment prou important per remoure un seguit de vivències i esperances, per recordar el preu de la llibertat, un poc la memòria nostra també.

Dijous la inauguració de l’exposició: Ressonàncies poètiques i pictòriques  del món femení a l’obra teatral d’Alexandre Ballester, d’en Marquet Pasqual i meva Pintura i poesia inseparables, formant una mateixa obra. Hi van acudir moltes persones, bons amics i amants de la pintura i la literatura, una recerca i un record també de llibertat, aire fresc per a l’esperit i emoció pura.

Divendres Carme Riera , escriptora de l’any 2010 a Balears, entrevistada per en Melcior Comes. Lúcida, diversa, plena d’enginy i projectes. Ens va dir que el món li és més bo d’entendre a través de les paraules. A mi em succeeix el mateix.