El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Avui han plogut flors al carrer: blanques i blaves, rosades i liles, enceses com aurores i fines com un crepuscle. Flors com galtes i llàgrimes, flors com anhels i sospirs, flors com paraules i llavis que interroguen.
Fan camins d’incertesa aquestes flors, vinclades les branques per la pluja, sobre les llambordes grises i els embornals. Camins per continuar habitant ciutat, camins per continuar vivint la vida.
La primavera serpeja, de baixada, cap a la llum badada dels dies més llargs. Se’ns apropa l’estiu. Plou flors, la primavera. A l’Àfrica moren infants que ja no les veuran, milions d’infants.
Mumare es desfà com una ombra que s’aferra a la tarda i sense adonar-me’n la cerco entre les flors caigudes. La pluja em neteja i m’entristeix.
Fotografies: M.V.S. carrers de Palma
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Besada.
Flors i més flors, al terra, als arbres, ales plantes, en un pom, en un gerro o volant i volant per anar a caure als infants !
Jo tinc sort de tenir un jardí de flors dins un disc dur, en uns arxius, i que puc veure per una pantalleta …. quin goig i quina joia !
Neteja la pluja i no entristeix; de fet neteja l’ànima i tot el teu cos. Després tot ho veus d’una altra manera.
Bon vespre estimada amiga !
L’aigua dels xàfecs també hi ha ajudat, si mai plou a gust de tothom, al menys, que siguin flors.
Recordo la teva mare…Un pensament càlid per ella i per tu. Una abraçada ben forta
per què no escrius?