El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Cada vespra, després de sopar, toca una estona a la gandula , les febles llums del jardí enceses i a mirar paret amunt, tot esperant l’espectacle: és el drac, altrament dit dragonet o llangardaix. Sempre n’hi ha un de jove i un de vell i uns petitois, minúsculs que semblen de cera, transparents.
El ritual és molt curiós: Treu el cap, comprova la llum, resta immòbil, mira a banda i banda, s’acosta a l’objectiu- qualsevol insecte volador o aranya. Primer la cama dreta de davant, després la cama esquerra de darrera, sigilós, uns moments immòbil de nou, i la cama esquerra del davant és la que avança i la dreta del darrera la segueix. La víctima ni se n’adona. Torna a marcar el pas i fa un desplaçament a càmera lenta . Quan hi és a prop, un salt precís i cap endins, ja és a la panxa el moscard, la papallona, l’aranya o la mosca. En ocasions succeeix que l’animaló acorralat fa un gir desesperat, peró el dragó es caragola noranta graus i l’endrape igualment.
Tot passa lentament fins el moment just en que s’acompleix l’àpat. Ell ( o ella) està avessat a nosaltres i no li neguiteja la nostra pressència. Això sí, necessita silenci, la remor de les fulles , si és que fa vent, o la nostra rerspiració. De vegades accepta una conversa suau, com s’escau a l’hora i al jardí.
Ves quina manera de passar l’estona – direu, però us asseguro que és d’allò més agradable i relaxant. És el drac de casa. S’avé amb els quadres, el rellotge, els radiadors de la calefacció i amb nosaltres. Manté la cadena tròfica la mar de bé i ens preserva de picades de moscard les nits a la fresca. Tot són avantatges.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Curiosament un dragonet es va instal.lar a casa. Un tercer pis d’aquesta Ciutat !
No el puc veure tots els dies, perque segurament es passeja per la pared de l’edifici, ara nua, després de l’enderroc de Can Benet. Encara no han començat les obres i el dragonet té camp lliure, llum, espai i segurament força menjar.
Hi estic d’acord … es molt relaxant seure a la gandula, a la fresca i veure els moviments del dragonet. Val més no fer cas dels anuncis de productes per eliminar els mosquits …. el nostre amic dragonet ja va fent la seva feina !
als estius arribava puntual, enguany no hi és, les fumigacions l’han deixat sense aliment. O potser ha emigrat per a cercar millor companyia… Bon dia!, quina calitja!
el drac hi fa cap, s’hi acosta, i us acompanyarà mentre trobi la vida, l’espai, que viviu a casa vostra.
A casa també tenim un parell de bitxitus d’aquests, són de la família i tenen el seu nom com la resta d’habitants de Fuflulàndia: Lo Gorditu i Lo Cocodrilu.
Una nit, com en el conte aquell de Cortázar (queremos tanto a Julio!), embadalit mirant els braquidàctils, em vaig empasar, capturada del seu vol, en un vist i no vist, jo també, una nocturna papallona
(tenen regust d’escorça d’alzina i són salades com la llum de la lluna amagada entre els núvols)