Vicent Luna i Sirera

Qui dubta a hores d’ara que la propietat individual ha estat trepitjada  en moltes poblacions – fonamentalment costaneres- pels interessos urbanístics? Qui dubta que les sancions en matèria  de medi ambient acaben en paper mullat? Quantes persones han processat aquests anys per delictes ecològics?  Qui dubta a hores d’ara del mal funcionament de la justícia espanyola, de la seua laxitud, lentitud i manca de mitjans?

                La veritat és que ja es veia a venir, i desde fa anys alguns ho denunciaven públicament i, efectivament, no s’han equivocat gens ni mica. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu acaba d’aprovar, per majoria absoluta, un document contra l’urbanisme espanyol  i valencià, redactat per l’eurodiputada del grup Els Verds, la danesa Margrete Auken. Aquesta resolució serà votada pel plenari de l’Eurocambra el proper mes de març i , entre altres aspectes, considera que  a l’Estat espanyol  existeix “ una corrupció endèmica”. L’informe insta a les autoritat espanyoles, i en especial  les valencianes, a   “revisar i controlar “  tots aquells projectes de construcció que “ no tenen en compte els criteris de sostenibilitat medioambientals i responsabilitat social”

                Si encara hi ha algú que en té algun dubte que, al llarg d’aquests  darrers anys, hi ha hagut una connivència i un  premeditat i consentit  descontrol  urbanístic, no té més que recórrer la costa valenciana. La seua fesomia ha canviat radicalment i s’ha construÏt a tiri i baldiri , sense cap planificació, sense una ordenació sostenible, sense tindre en compte l’impacte ambiental, destruint el patrimoni cultural i paisagístic.

                El més curiós de tot és que el PSOE donà suport l’any 2005 a l’informe Fourtou, i el 2007 a la Resolució del Parlament Europeu, tots dos informes criticaven la política urbanística valenciana, portada a cap pel PP. Ara, per contra, s’ha desmarcat de l’informe Auken tot i argumentant  que aquest  “ té informacions que són falses i que a més ofenen” . Però, la veritat de tot plegat és que els socialistes no han pogut aguantar més temps criticant la política urbanística del president Camps, quan, en molts ajuntaments governats per alcaldes socialistes, els problemes de corrupció urbanística també els ha esguitat.

                Segurament els socialistes estan “ofesos” perquè l’informe denuncia a l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu, al considerar que la Llei Urbanística Valenciana incompleix la normativa de contractació i dubta del dret de propietat, doncs “ creu que falta claredat i precisió respecte dels drets de la propietat individual”. A més a més, insisteix que l’estat  “ no aplica d’una manera adient  i sistemàtica la legislació en matèria de medi ambient”, i si a més   li afegim “ la laxitud en els processos judicial” , doncs això, que  “ han generat una forma endèmica de corrupció” .  L’anàlisi és impecable. Qui dubta a hores d’ara que la propietat individual ha estat trepitjada  en moltes poblacions – fonamentalment costaneres- pels interessos urbanístics? Qui dubta que les sancions en matèria  de medi ambient acaben en paper mullat? Quantes persones han processat aquests anys per delictes ecològics?  Qui dubta a hores d’ara del mal funcionament de la justícia espanyola, de la seua laxitud, lentitud i manca de mitjans? Les crítiques que  ens fa l’informe Auken estan més que fonamentades i contrastades pels eurodiputats espanyols David Hammerstein del grup  Els Verds i Willy Meyer  d’EU.

                Doncs bé, davant d’aquesta situació, on socialistes i populars han fet el ridícul davant les institucions europees – i no ha sigut, ni serà, la primera vegada – a les Corts Valencianes el grup Compromís pel País Valencià va presentar una proposició no de llei, on demanava a la Generalitat que paralitzara els expedients i recalificacions de sòl que estiguen en tràmit i que vulneren la legislació europea, així com no autoritzar aquells plans urbanístics on no hi ha garanties d’aigua. Saben que els van contestat els populars i els socialistes? Doncs que no. Les Corts, amb els vots del PP i del PSOE van rebutjar que existeixen plans urbanístics que vulneren les lleis europees. Quina vergonya, a més de voler enganyar als eurodiputats europeus, també ho volen fer ací, a casa nostra.

                L’eurodiputat del PP García Margallo es queixava de l’informe Auken, doncs proposa una imatge de l’Estat espanyol “ com una república bananera” . Tot i que ja m’agradaria a mi que fóra una República, no seré jo que afirme que és bananera, però si que gosaria dir que és limitada.S’han encés algunes alarmes perilloses que, al meu parer, així ho demostren: atacs  flagrants a la llibertat d’expressió ( control de Canal 9 i persecució de la TV3 al País Valencià); il·legalització de partits polítics que no fan més que contribuir a enquistar encara més el conflicte polític basc ( antidemocràtica llei de partits polítics); corrupció urbanística en alcaldies socialistes i populars ( informe Auken de la UE); imatge corrupta d’alguns  partits polítics ( casos d’espionatge en el PP, cas Orange Market), laxitud i mal funcionament de la justícia;  intromissió de l’església en el sistema educatiu (classes de religió i refús a  EpC), llei electoral discriminatòria ( cas del 5% a casa nostra), etc, etc. No afrontar aquestes alarmes amb resolució i fermesa poden portar greus problemes que deterioren, encara més, aquesta democràcia limitada. I és que les pràctiques, les maneres, les inèrcies i les corrupcions dels  quaranta anys de franquisme no s’esborren així com així. Molts dels actuals polítics , directa o indirectament han poat. La solució no és gens fàcil, però indefugiblement ha de passar: primer per acceptar que hi ha greus problemes, i segon per tirar endavant canvis i reformes agosarades, doncs d’una democràcia limitada a una altra de bananera només cal un pas.

Alcoi, 13 de febrer del 2009

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!