Vicent Luna i Sirera

El treball va consistir en implicar a l’alumnat de diferents centres escolars en  la recerca de refranys populars dels seus pobles. Aquest recull va estar classificat per mesos de l’any, fenòmens atmosfèrics, estacions … A més s’adjuntava una fitxa model de com treballar cada refrany, no sols des d’un punt de vista lingüístic , sinó fins i tot de com relacionar-lo amb altres àrees, fonamentalment la d’experiències i plàstica.

 

1.  Fitxa tècnica.

Títol: Refranys populars de l’Alcoià.

Autor: Seminari de mestres de valencià de la Foia de Castalla i la Vall de Beneixama.

 Edita: Centre de Professors d’Alcoi. Col·lecció Experiències Didàctiques. 1986.

 Distribució. Es lliurà a tots els centres educatius de l’Alcoià i el Comtat. 

El quadernet consta de:

– Introducció.
– El sentit antropològic dels refranys.
– Procés de l’experiència.
– Fitxa didàctica de com treballar els refranys.
– Classificació dels refranys : locals, comarcals, mesos de l’any, dies de la setmana, santorals, estacions, vents i fenòmens atmosfèrics, sentit moralitzant, dites i frases fetes, romancets i altres.

2.      Breu resum del material/projecte/experiència.

    Aquesta experiència es va portar a cap a les escoles de la Foia de Castalla i Biar durant el curs 1983-1984. La introducció de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) va comportar que a moltes comarques es consttituïren seminaris de treball amb l’objectiu d’intercanviar materials i realitzar-ne d’altres. Doncs val a dir que aquests primers cursos hi havia una gran mancança de materials curriculars en la nostra llengua.

     El treball va consistir en implicar a l’alumnat de diferents centres escolars en  la recerca de refranys populars dels seus pobles. Aquest recull va estar classificat per mesos de l’any, fenòmens atmosfèrics, estacions … A més s’adjuntava una fitxa model de com treballar cada refrany, no sols des d’un punt de vista lingüístic , sinó fins i tot de com relacionar-lo amb altres àrees, fonamentalment la d’experiències i plàstica. Es va fer una exposició itinerant per tots els pobles participants amb els refranys escrits i il.lustrats per l’alumnat.

3.      Objectius aconseguits.

3.1.- Per part de l’alumnat:

 1.-  Que se n’adonara que la llengua que es parlava  a casa podia ser motiu d’aprenentatge i font de cultura.

2.- Un recull important de la cultura popular d’aquestes subcomarques.

3.-  Un reconeixement social de la llengua mitjançant l’exposició.

3.2.- A nivell personal.

1.-   Em vaig adonar que per prestigiar la llengua  no sols hauria de ser objecte de coneixement sinó instrument d’aprenentatge. 
2.- Aportar un material de treball per a l’escola en valencià. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!