Vicent Luna i Sirera

L’herència que ens deixa Camps i el seu conseller Font de Mora és la d’un sistema educatiu que és un polvorí,  i fa l’efecte que de tant en tant no tinguen por a encendre. D’un professorat emprenyat per les directius erràtiques de la Conselleria d’Educació, decebut d’un sistema que fa aigües per tots els costats i impotent per la manca de recursos de tot tipus que estan degradant la seua professió , prestigi  i qualitat de l’educació

                A finals d’agost coneixíem algunes de les conclusions de la Comissió d’Experts independents, nomenada pels grups parlamentaris de les Corts,  sobre la situació en general del País Valencià: “ la Valenciana és de les comunitats que menys fons destina per a finançar serveis públic bàsics com la sanitat i educació”, aquesta és una de les conclusions  que ens hi aporta l’esmentada comissió. Tot i així, en la presentació del nou curs escolar 2010-2011  el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, va gosar dir tot el contrari: “ la CV és l’autonomia que més destina a educació”. No és la primera vegada que li ho hem sentit dir al conseller. Sembla que els dirigents polític valencians del PP  tenen la lliçó molt ben apresa, repetir i repetir una mentida fins que acabe sent veritat per  una part de la població.

                El PP mai ha cregut en els serveis públics i encara menys en l’educació. Mai sabrem quants diners han destinant a l’ensenyament concertat i privat al llarg d’aquests anys. El seu objectiu és el d’anar laminant, desprestigiant, desacreditant… l’ensenyament públic. Així mateix l’estratègia que fan servir és la d’intentar traslladar al sistema educatiu públic maneres de fer del privat, amb l’objectiu de tenir-lo ben controlat: elecció a dit dels equips directius, uniforme escolar, eliminació de l’oferta d’ensenyament en valencià, retallada del poder dels consells escolars, eliminació de la denominació col·legi públic, consolidació dels barracons, ridiculització i desestabilització del professorat amb propostes inviables com la d’educació per a la ciutadania en anglés, modificació de la composició del Consell Escolar Valencià per a tindre la majoria, control dels continguts als llibres de text, persecusió del professorat crítics ( recordem el cas del director del CP El Castell d’Almoines, Batiste Malonda, o el de l’IES Las Norias, José Luís Santiago, de Monfort del Cid)….

                Aquesta  manca d’un projecte educatiu públic, aquesta deixadesa i pocs  recursos ha portat el sistema educatiu valencià a una situació desastrosa: 40% de fracàs escolar, un dels més alts de totes les autonomies i, segons la Primera Avaluació General de Diagnòstic realitzada pel Ministeri d’Educació  el darrer curs en totes les Comunitats autònomes, ens situa al País Valencià com el pitjor sistema educatiu de tot l’estat. La prova feta a alumnes de primària tenia com a objectiu determinar l’adquisició de competències bàsiques en comunicació lingüística, matemàtiques, coneixement del medi, interacció amb el món físic, i societat i ciutadania. En totes aquests competències els valenciana no hi arribem ni a la mitjana.

                En la mateixa presentació del nou curs escolar Font de Mora intentà justificar la retallada de vora 60 milions d’euros per les conseqüències de la crisi. Deia que cal “optimitzar al màxim els recursos humans” . Però els que no va dir és que optimitzar al màxim els recursos humans significa , segons els sindicats i no desmentit per l’Administració, 1.222 llocs de treball docent menys. Significa 400 professors menys de suport per als estudiants amb dificultats en l’aprenentatge. Optimitzar vol dir la reducció de grups i programes educatius molt importants i bàsics com el Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) que està dedicat a l’atenció de l’alumnat estranger, el Programa de Suport i Reforç (PROA), el Programa d’Acompanyament Escolar (PAE) que busca atendre a l’alumnat que necessita una educació compensatòria, així com els estudiants amb dificultats d’aprenentatge.  Optimitzar vol dir tindre menys temps per a l’atenció individualitzada doncs s’augmenta la ràtio i es suprimeixen grups, fins a 33 en secundària, 26 en infantil i cap grup inferior a 18. Aquesta reducció d’uns 60 milions va a contribuir a augmentar molt més el 40% de fracàs escolar que tenim, perquè molts d’aquests programes, que intenten millorar el rendiment i per tant disminuir el fracàs escolar dels nostres alumnes,  es reduiran o desapareixeran. Optimitzar vol dir que 17.000 alumnes continuaran fent classes en 848 barracons. Tot per 60 milions, però era prioritari gastar-se’n vora 100 amb  el circuit de Fórmula 1 de València, per posar només un exemple de les prioritats del PP?. Reduir recursos econòmics  i humans en educació, fins i tot en moments de crisi, és un error i demostra tindre poca visió de futur. Precisament el darrer informe sobre el treball dels joves menors de 25 anys realitzat  per l’Organització Internacional del Treball (OIT) apunta la falta de formació com un dels principals problemes per trobar treball. Al País Valencià la taxa d’atur de l’alumnat que només té estudis primaris  ( aquells que no a caben l’ESO ) és d’un 63,95%, percentatge que es redueix a la meitat entre els universitaris o aquells que acaben l’ensenyament secundari. Si ara es redueixen els programes de suport, PASE, PROA, PASE… és evident que en els propers anys la taxa d’aturats encara serà major.

                L’herència que ens deixa Camps i el seu conseller Font de Mora és la d’un sistema educatiu que és un polvorí,  i fa l’efecte que de tant en tant no tinguen por a encendre. D’un professorat emprenyat per les directius erràtiques de la Conselleria d’Educació, decebut d’un sistema que fa aigües per tots els costats i impotent per la manca de recursos de tot tipus que estan degradant la seua professió , prestigi  i qualitat de l’educació. Tot i així el PP, intel·ligents com són, saben que precisament és en el món de l’educació on s’hi troben els sectors més crítics a la política del PP i mesuren molt bé les seues maniobres perquè no se’ls hi escape. Els hi haurem de recordar que qui juga amb foc pot cremar-se, i  no ha estat la primera vegada que els moviments i revoltes d’estudiants, professors , pares  I sindicats han fet caure un conseller o fins i tot han fet canviar el signe polític en unes eleccions.

                Als valencians ens hauria de caure la cara de vergonya de tindre el pitjor sistema educatiu de tot l’Estat. En les properes eleccions els hauríem de passar  factura, sí, a aquets  mediocres i corruptes polítics que, amb la seua erràtica política educativa, ens han portat a aquesta situació.

Alcoi, 9 de setembre del 2010

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!