Vicent Luna i Sirera

Ahir, a la ciutat de València, un bon grapat d’associacions de tot tipus de les comarques del sud del País Valencià, vam retre un homenatge a Enric Valor. I és que fa vint anys que ens deixà aquell senyor de Castalla: alt, amb barret, noble caçador de pèl i també de paraules. Aquell caçador de rondalles que ens salvà de l’oblit tot un imaginari popular que avui reivindiquem: envejosos, frares, corbs, dimonis banyuts, ferrers i animetes, gegants, pollastres, serenos i velletes, valents prínceps, patges, orfes….

L’homenatge començà al cementeri del cap i casal, on es feu una ofrena floral, parlaments, lectures, agraïments per part de familiars de l’escriptor i fins i tot la participació de la Nova Muixeranga d’Algemesí. Tot seguit, els assistents ens traslladàrem a la Universitat de València. Estudi General, on es feu un acte acadèmic per glossar i recordar la seua figura. Per la vesprada, i després d’un dinar de germanor al Centre Cultural Octubre, vam poder assistir, en el mateix centre,  a un espectacle de jocs valorians, “Un habitatge per a l’eternitat” a càrrec de Numen Teatre.

Va estar un dia ben complet, senzill però emotiu i molt digne. Un dia per homenatjar l’escriptor que, a més de les rondalles, ens deixà, malgrat els entrebancs de la censura, un bon grapat de contes, així com vocabularis, gramàtiques, articles i la Trilogia del Cicle de Cassana. Vint anys després del seu traspàs, ens hi queda la seua obra, el seu immens treball que dignifica la nostra cultura. La nostra obligació és llegir-lo, vindicar-lo i perseverar en la dignificació de la nostra perseguida cultura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!