Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

1 d'abril de 2011
0 comentaris

Cantant i fent País.

Donat que els moviments musicals tenen una gran influència en la societat i, en especial entre els nostres joves, vam voler elaborar uns materials curriculars  que abordaren el naixement, evolució i repercussions d’aquest moviment musical anomenat la Nova Cançò, així com els seus protagonistes més rellevants. I així fou com vam escollir la figura d’Ovidi Montllor com a columna vertebral de l’esmentat material curricular.


1.- Fitxa tècnica.

 

Títol: Cantant i fent País.

Autors: Susanna Francés i Tomàs i Vicent Luna i Sirera

Edita: El conjunt del projecte no s’ha publicat, però un resum del mateix s’edità  en el número 23 de la Revista de Cultura i Ensenyament, Eines. Editada per l’IES Pare Vitòria. Alcoi 2009.

Distribució. Aquest  material curricular fou premiat en el III Premi Melchor Botella a la renovació pedagògica, convocat per l’Ajuntament d’Elx l’any 1999 per “ contribuir a fer una escola més popular i valenciana, cada vegada més lliure, democràtica, participativa i més arrelada al medi, aprofundint en la nostra realitat cultural”

 

El material consta:

a)      Quadern del professorat:

          Justificació.

          Introducció.

          Planificació.

          Suggeriments didàctics.

          Mapes conceptuals.

          Bibliografia.

b)      Quadern de l’alumnat:

          D’on partim?

          Què sabem?

          Com ens organitzem?

          Què podem fer?

      1.- La Nova Cançò.

                 – Enquesta inicial per recollir informació.

                 – Què és?

                 – Quins varen ser els seues origens?

                 – Com a evolucionat la Cançò.

                 – Quin és el seu futur?

                 – Què hem aprés?

      2.- Ovidi Montllor: “Un entre tants”

                 – Introducció.

                 – Com un record d’infantesa.

                 – Tot era de tothom. Per què vull. Perquè tot és de tots.

                 – Per senyera, senyors, qautre barres. Per idioma, i senyores, català.

                 – Senzillament em memge els llençols d’enyorança.

                 – Arribarà el matí que el plor serà d’alegria.

 

c)  Auca: Crònica de la Nova Cançó.

 

 

 

2.- Breu resum del projecte.

 

            Si com ja hem dit a nivell literari Fuster va marcar les nostres lectures, a nivell musical el moviment de la Nova Cançò fou un altaveu per reivindicar la llibertat d’expressió, els nostres poetes, la nostra llengua i en darrer terme la nostra identitat.

El gener de 1959, la revista Germinabit publicava un article de Lluís Serrahima titulat “Ens calen cançons d’ara”. Amb el temps, aquest text ha estat considerat unànimement el manifest fundacional de la Nova Cançò. Al llarg dels anys aquest moviment va experimentar, en funció de la situació política de cada moment, diferents canvis. Donat que els moviments musicals tenen una gran influència en la societat i, en especial entre els nostres joves, vam voler elaborar uns materials curriculars  que abordaren el naixement, evolució i repercussions d’aquest moviment musical anomenat la Nova Cançò, així com els seus protagonistes més rellevants. I així fou com vam escollir la figura d’Ovidi Montllor com a columna vertebral de l’esmentat material curricular. Vam trobar un gran paralel·lisme entre la vida professional d’aquest catautor alcoià i el moviment musical en si.

            La finalitat d’aquest material quedà ja implícit en el seu títol: “ Cantant i fent País”. S’hi pot fer País des de diferents fronts, però la canço és un mitjà que permet conèixer els nostres poetes, reivindicar la nostra llengua, expressar sentiments, fer crítica política…Tots els pobles i nacions tenen els seus mites. Recordar-los, homenatjar-los, parlar d’ells, difondre’ls és una necessitat que ens ajuda a cohesionar-nos i sentir-nos partíceps d’uns mateixos sentiments i emocions, ens hi ajuda a fer País. Conscients d’aquesta mancança i per oferir el nostre petit homenatge al qui musicà els nostres millors poetes i portà amb orgull el seu Alcoi estimat, suggerírem al nostre alumnat endinsar-nos en el coneixement de l’artista i el moviment musical al que va pertànyer.

 

3.- Objectius aconseguit.

 

3.1.- Objectius de l’alumnat.

1.      Adonar-se’n que en un moment de dictadura, la música va ser un mitjà molt potent per expressar-se.

2.      Conéixer les dificultats que té la música en català per obrir-se mercat.

3.      El Moviment de la Nova Cançò naix com un moviment de catautors que amb les seues cançons volen denunciar la situació d’opressió lingüística, cultural, política, etc, que patia el nostre país.

4.      Fomentar el consum de la música en català.

            3.2.- A nivell personal.

1.      Ser conscient que mitjançant la música, un mitjà tan pròxim a l’alumnat, podíem treballar molts continguts curriculars.

2.      Aportar una experiència i un material curricular per a l’escola en català.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!