Continuem, tossudament, fent país.

Segurament si no hagués existit aquesta associació avui el País Valencià culturalment estaria molt més espanyolitzat. I és aquesta entitat la que ha posat en funcionament, arreu dels Països Catalans, la xarxa de Casals Jaume I, autèntics centres d’irradiació de tot tipus d’activitats culturals arrelades a les nostres comarques i amb un objectiu comú molt clar: fer país.

            Tres de les conselleries, ministeris o regidories més preuades, disputades i ideològicament més controlades de qualsevol Govern són les d’Educació, Cultura i Mitjans de Comunicació. Exemples en tenim a dojo. Entre altres, recordem l’interés dels partits polítics per controlar Canal 9, o el motiu del trencament del Compromís pel País Valencià per l’elecció del representat al CRTVV. En educació és vox populi les disputes entre PP i PSOE per reformar i controlar el sistema educatiu. Alguns encara recordem l’interés que tingué la ministra popular Pilar del Castillo per imposar el seu anomenat Decret d’Humanitats, o d’aquell altre conseller, també del PP, que exigeix controlar amb lupa els llibres de text dels escolars. O fins i tot la censura que patí, en territori comanxe del PP, l’actor Xavi Castillo, ja professionalment conegut com l’Heretge de Xàtiva. I és que el polítics de torn (uns més que altres) de dreta, d’esquerra i de tots els colors, saben que controlant el sistema educatiu, la cultura i allò que s’emet i s’escriu pels mitjans de comunicació, s’aconsegueix inculcar, directa o indirectament, tota una sèrie de valors, idees, costums, prejudicis, tòpics, fòbies, …, i també identitats.

            Dit això, i pel que respecta a casa nostra, al País Valencià, val a dir que des de la transició ença han sigut fonamentalment dos partits, PSOE i PP els que han controlat, uns abans i altres després, l’educació i la cultura que han rebut generacions i generacions de valencians i valencianes. Tots dos, amb ideologies diferents però amb el mateix model d’estat i sense voler  reconèixer la plurinacionalitat de l’estat, han portat i estan port a cap, sense complexos, un model cultural castellanitzant i espanyolista, tenint molt clar què cal fomentar i a qui cal subvencionar. Els resultats  d’aquest model cultural no s’han fet esperar.  Aquest mes de setembre la Conselleria d’Educació va fer públic els resultats d’una enquesta sobre el coneixement i ús de la llengua que tenen els valencians de la ciutat de València.Doncs bé, només un 17,1% fa servir el català a casa, un 14,0% amb els amics i un 9,7% en el treball, però és que a més a més el 43,7% no el sap parlar i el 19, 7 % no l’entén.És evident, afortunadament, que aquest resultats no els podem traslladar a la resta del país, però en comarques on l’ús del català ha sigut sempre majoritari, ara comença a recular, com passa a la mateixa ciutat d’Alcoi . Però si encara no en tenim prou, aquesta manca de campanyes, on s’hauria de fomentar l’autoestima per la cultura pròpia del país, ha donat resultats tant increïbles com els que va presentar la Fundació de les Caixes d’Estalvi (Funcas) on els ciutadans, entre altres, de la Rioja, Extremadura, Cantàbria i Astúries tenen més sentiment nacionalista que els del País Valencià. Segons l’estudi, els valencians estem al capdavant de les autonomies que més se senten espanyoles: un 34% de valencians i valencianes només se senten espanyoles i  un 9% només valencianes. El mateix estudi apunta que, i això és el més preocupant, els ciutadans del País Valencià se senten menys valencians que fa deu anys.

            Davant d’aquesta sequera que ja dura un quart de segle, les associacions culturals, cíviques i de tot tipus que tenen una mínima de dignitat nacional han hagut d’espavilar-se i tirar pel recte. Entitats com, entre altres, la Federació d’Escola Valenciana o la Societat Coral el Miquelet,  moviments de renovació pedagògica com el Col·lectiu de Mestres de la Safor, sindicats com el ste-pv , etc, etc han de fer mans i mànigues per tiran endavant activitats culturals nítidament valencianes i arrelades a la nostra terra, donat el menyspreu que pateixen per part de l’administració. Dintre d’aquest col·lectiu d’associacions compromeses amb el país hi trobem Acció Cultural del País Valencià, una entitat que des de l’any 1962 no ha parat d’oferir als valencians i valencianes un ventall amplíssim d’activitats culturals de tot tipus.No és cap novetat afirmar que avui és l’entitat cultural amb més capacitat de mobilització, i prova d’això són les manifestacions que any rere any organitza al voltant del 25 d’abril i del 9 d’octubre.Segurament si no hagués existit aquesta associació avui el País Valencià culturalment estaria molt més espanyolitzat. I és aquesta entitat la que ha posat en funcionament, arreu dels Països Catalans, la xarxa de Casals Jaume I, autèntics centres d’irradiació de tot tipus d’activitats culturals arrelades a les nostres comarques i amb un objectiu comú molt clar: fer país. Aquest eslògan, que tant de moda estigué en la dècada dels vuitanta, és ara més que mai una necessitat.

            Formant part d’aquesta xarxa, a Alcoi tenim el Casal Centre Ovidi Montllor (CCOM), que  a més de ser un espai de recerca i homenatge al nostre cantant, és una associació  de persones de l’Alcoià i el Comtat que, a banda de la  ideologia política de cadascú, ens uneix, si més no, un objectiu: la recuperació i el foment de la nostra cultura. Al llarg d’quests cinc anys hem fet exposicions, presentacions de llibres, conferències, degustacions del vins del país, actuacions musicals, reunions de tot tipus, sopars de germanor, taules rodones, tallers infantils, activitats lúdiques… El CCOM ha estat obert i ha prestat el seu espai a associacions i entitats cíviques per poder fer les seues reunions i activitats. Han estat cinc anys de treball i esforç. Cinc anys ignorats pel Govern Municipal, però malgrat això hem sabut tirar endavant i avui el CCOM és un referent, no sols per als alcoians i alcoianes sinó també per a la resta de comarques. Enguany fem cinc anys i volem celebrar-ho d’una manera especial: assaborint el treball realitzat, però també reflexionant sobre com el podem millorar, i tot perquè  volem anar més lluny. Som conscients de les nostres limitacions, però al llarg dels anys hem entés el què ens volgué dir Joan Fuster: tot allò que no ho fem nosaltres ( els valencians), ho faran els altres en contra nostra.Així doncs i malgrat tot continuem, tossudament, fent país.

(vluna@mesvilaweb.cat)

 

 

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *