L’Europa dels estats.

El problema que té l’Estat espanyol, així com Rússia, Romania, Bulgària i la resta de petits estats europeus que no volen sentir a parlar d’un Kosovo independent,  és que si accepten a Kosovo com un nou estat, estan acceptant el dret a l’autodeterminació i això els portaria problemes a l?interior del seu estat.

  

            És ben sabut que aquells que estan en contra del dret a l’autodeterminació utilitzen com a argument el tòpic que diu que cada vegada hi ha menys estats. Afegeixen que en un món global i globalitzat això de l’autodeterminació és una andròmina del passat, però ells tenen un estat que els hi garanteix tots els seus drets, i que ningú els hi toque!!, clar que si. Sense anar més lluny, la majoria dels polítics espanyols de dreta i d’esquerra sempre han intentat tirar pilotes fora quan se’ls hi ha preguntat sobre aquest dret internacionalment reconegut. Quan algun poble ha aconseguit la independència, i ha constituït en un nou estat, mai han acceptat la possibilitat que això mateix també s’hi puga donar a l’Estat espanyol. Quan el 2006 els montenegrins van aconseguir la independència, el Govern socialista ràpidament va manifestar que no hi havia cap punt de comparació amb l’Estat espanyol.

            Doncs bé, el diumenge 17 de febrer del 2008 el Parlament de Kosovo va aprovar per unanimitat la creació de l’estat ?independent, sobirà i democràtic? de la República de Kosovo.Així, i d’una manera pacífica, naixia el que fa el 49é estat d’Europa. Els estats més importants com els  EUA, la Unió Europea, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia? li han donat suport, i només Sèrbia, Rússia i  l’Estat espanyol ( no podia faltar, veritat? ) no l’han reconegut fins ara. El ministre  socialista d’afers exteriors, Miguel Angel Moratinos, s’afanyava a dir com a argument més importants que ?no respecta la legalitat internacional ?. Vostés pensen que si no respectara aquesta legalitat els nord-americans, alemanys, anglesos, italians i francesos li hagueren donant suport?.  El problema que té l’Estat espanyol, així com Rússia, Romania, Bulgària i la resta de petits estats europeus que no volen sentir a parlar d’un Kosovo independent,  és que si accepten a Kosovo com un nou estat, estan acceptant el dret a l’autodeterminació i això els portaria problemes a l?interior del seu estat.Només cal comparar el mapa dels estats que han dit que no,  per comprovar que coincideix plenament  amb els  que tenen problemes pendents en el seu territori.

            L’Estat espanyol mai ha volgut acceptar la seua plurinacionalitat. El PSOE, a molt estirar i com si hagués descobert les Amèriques, se les dóna de partit democràtic predicant  allò que el president  Zapatero tant li agrada dir de ?l’Espanya plural?. Pel que fa al PP ni tant sol això. Mai han volgut admetre que Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans són nacions que tenen la seua pròpia història, la seua llengua i, el més important, les mateixes aspiracions que té qualsevol poble que no el deixen ser ell mateix. A tots  aquells que defensen que cada vegada hi ha menys estats, caldrà recordar-los que, si més no a Europa, no és així. L’any 1900 al continent europeu hi havia 23 estats i un segle després havia duplicat la xifra. A més a més, i per veure que continua aquest augment, del 2000 al 20008 s’ha incrementat en 3 nous estats. Europa, al llarg d’aquest segle i escaig, ha vist com unes vegades exercint el dret a l’autodeterminació, altres d’una manera pacífica, per un buit de poder o violentament  ha canviat considerablement el mapa dels seus estats.Així, exemples d’estats que desapareixen o es desintegren en tenim un bon grapat, com ara Àustria-Hongria, Imperi Rus, Imperi Otomà, Iugoslàvia, República Democràtica Alemanya, Repúbliques Socialistes Soviètiques, Txecoslovàquia?

            Comptat i debatut, la realitat és que cada vegada hi ha més estats al vell continent producte del desig de les nacions de dotar-se del seu propi , i cada vegada queden menys imperis o estats multinacionals. Però malgrat aquests canvis, encara hi ha problemes nacionals pendents a Europa, com  ara Bretanya, Escòcia, Gal·les, Còrsega, Flandes i Valònia, Euskal Herria, Galícia, Països Catalans? que tard o d’hora s’han de resoldre. Els mercats es globalitzen, les fronteres desapareixen, les monedes s’unifiquen però el nombre d’estats, sinònim d’identitat, augmenta cada vegada més a Europa, encara que alguns no en volen sentir a parlar.( vlunas#mesvilaweb.cat)

 

 


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *