10-N.Vota!No et quedes a casa.

LA FRASE. “Em compromet a portar Puigdemont de tornada a Espanya i que rendeixi comptes davant la justícia espanyola” (El Punt Avui, 05-11-2019).  L’estat espanyol fa anys que ha perdut els papers en qüestió de drets humans i llibertats, amb governs del PP i del PSOE.  En més d’una ocasió, institucions internacionals com Nacions Unides, Amnistia Internacional, el Consell Europeu, Rights International Spain, etcètera, han denunciat Espanya per, entre altres, no protegir i garantir l’exercici de les llibertats de reunió i expressió, per la deriva autoritària dels seues governats i per la manca de separació de poders. Els governants espanyols estan acostumats a donar ordres als jutges i fiscals, i de vegades fan declaracions que clamen al cel. Darrerament n’hem tingut tres de ben sonades. Primer fou la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, que amenaçà Bèlgica. Digué que si la justícia belga no entrega Carles Puigdemont, Bèlgica rebrà la represàlia espanyola. I per acabar-ho d’adobar, el president en funcions Pedró Sánchez, es manifestà en la mateixa línia la nit del debat electoral. Sánchez, parlant de la memòria històrica, va recordar que enguany s’acompleixen els 80 anys dels exiliats republicans. I minuts després va tindre el desvergonyiment de dir, sense caure-li la cara de vergonya, que es comprometia a portar davant la justícia espanyola a l’exiliat president Carles Puigdemont. Tres dies després, a preguntes d’un periodista de com portarà al president Puigdemont, ell mateix es féu i es contestà la pregunta: “La fiscalia de qui depén? De l’Ejecutiu”. Aquestes amenaces a la justícia belga, així com a ambaixades, consolats i institucions internacionals, no fan més que empitjorar la deteriorada imatge que Espanya té al món.

Per cert, un debat electoral només amb partits espanyolistes que parlaren de la Espanya uniforme que ens ha portat on som, tret d’Unides Podem que reconeix la plurinacionalitat. Mentre no s’accepte aquesta realitat, Espanya no té solució, és insostenible, ingovernable.

LA IMATGE. “10-N. Vota! No et quedes a casa” (Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, novembre 2019)

Escola Valenciana, sense cap mena de dubte, és tot un referent en la lluita per la nostra llengua al País Valencià. Anys i panys lluitant per l’escola valenciana que volem. En aquestes Eleccions Estatals del 10-N ha volgut dir la seua, animant als afiliats i simpatitzants a anar a votar. Un total de 20 raons per no quedar-se a casa, 20 “reivindicacions educatives, culturals, socials i econòmiques pertanyents a l’ideari de l’entitat”. Reivindicacions que els valencians i valencians anem demanant elecció rere elecció però que, ni amb governs del PP ni tampoc del PSOE, ens han fet cas. Ni el PSOE ni el PP han fet mai res perquè els valencians recuperem el nostre dret civil, ni per impulsar un espai comunicatiu als territoris que compartim llengua i cultura, garantint la reciprocitat de ràdios i televisions d’À Punt, TV3 i IB3. Han posat, i segueixen posant, tots els problemes possibles i impossibles per fomentar la realitat plurinacional de l’Estat espanyol, i no incloure el requisit lingüístic en l’Estatut de la Funció Pública. El PSOE i el PP són els culpables de l’espoli fiscal que patim els valencians, de la manca d’infraestructures que frenen la nostra economia. La manca d’un Corredor Mediterrani i d’una xarxa potent de rodalies, així com de polítiques agràries que estimulen i defensen el nostre sector agrícola,  són proves més que suficient per adonar-se’n que amb governs del PP i del PSOE els valencians som invisibles.

Els valencians elecció rere elecció anem a votar, i sempre acabem sent invisibles. Després ens queixem, però sempre continuem donant suport a aquells partits que després passen de nosaltres, donant-nos les engrunes. Aquest país, comunitat o regne (complex, cobejat,  manipulat, desestructurat,  líquid…) algun dia haurà de fer un pensament i decidir definitivament si el seu futur passa per seguir sent una autonomia invisible a ulls dels partits espanyolistes, o per contra dóna un pas endavant, aspirant a ser amo del seu futur. Joan Fuster ja ho va dir el segle passat: “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Els valencians necessitem imperiosament un veritable projecte de país que camine per la dignitat, coherència, intel·ligència i fermesa. Un projecte per fer front a aquest Règim del 78 que ens tenalla com la soga al coll. Necessitem un partit en la línia fusteriana, un partit a l’alçada del segle XXI: d’esquerres, republicà i que treballe sense embuts pel dret a l’autodeterminació.

LA XIFRA. “Més de 10.000 persones participen en les activitats de la Plaça del Llibre de València” (Diari la Veu, 04-11-2019). Tot i que els percentatges d’ús i els índex de lectura, malauradament, encara no són òptims, ens trobem en un bon moment per a la nostra literatura. Mai hem tingut tants escriptors i editorials, i mai s’han editat tants llibres en català. Si fa setmanes dèiem, pel que respecta a la música en valencià, que tenim una gran pedrera de músics i cantants, també ho hem de dir pel que fa a la literatura. Hem d’estar contents per aquestes noves  fornades de poetes, assagistes, relators, narradors i lletraferits de tota mena. Una bona prova és l’èxit de la Plaça del Llibre. Una iniciativa de la Fundació FULL, l’Associació d’Editors del País Valencià, el Gremi de Llibrers de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià. Una Plaça del Llibre que a València ha complit la 7a edició, a Alacant faran la 4a i Castelló s’ha afegit enguany.

Una iniciativa, com ho són les Trobades d’Escoles Valencianes, que té com a objectiu, entre altres, visibilitat i treure la llengua al carrer. En paraules del president de la Fundació FULL, Jesús Figuerola, la Plaça del Llibre s’ha convertit un any més en “la llibreria més gran del món de literatura escrita en la nostra llengua […] Un espai extraordinari per a donar a conéixer la vitalitat de les nostres editorials, el treball dels nostres autors i la diversitat de la nostra creació literària”. Siguen benvingudes aquestes vertebradores Places del Llibre que, al meu parer, haurien de generalitzar-se i popularitzar-se (com ho comencen a ser els Sopars Estellés) a tots els nostres pobles. Acostar la nostra literatura, la difusió de la producció editorial de tot l’àmbit lingüístic, els Països Catalans, al nostre poble.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *