Crònica d’un somni

 

 

Aquest dissabte passat, i convidat per l’amic Vicent Brotons, vaig tindre el gust d’assistir a la representació teatral Crònica d’un somni. Un poema musical d’Antonio de la Asunción per a dolçaina, metall, narradors i cor al voltant de la vida i llegenda del rei En Jaume I. La representació, per segona vegada, fou al Teatre Cervantes de Petrer que, per cert, estava de gom a gom.

Val a dir que més d’un centenar llarg de persones intervenen en aquest  poema musical: la Colla El Terròs i el Cor de Veus de l’Escola de Música i Dansa dirigits per Eliseu Garcia i Ripoll, l’Escola de Dansa Dori Andreu, la comparsa Biscains i el Club de Tir amb Arc de Villena. A més a més, Carmen Baides i Èlia Verdú són les responsables de la posada en escena de l’espectacle.

La narració de la història, que corre a càrrec de Vicent Brotons i Cristina Masià, és un recorregut per la vida del Conqueridor, des del seu premeditat naixement, passant pels perills que hagué de passar un jove rei orfe de pare i mare, la seua educació per part dels templers al Castell de Montsó, així com l’intent fracassat de conquesta de Peníscola. Tot seguit, i per posar fi a la pirateria que patien els vaixells dels comerciants barcelonins, el rei portarà endavant la seua primera conquesta, Mallorca. Anys després, el nobles aragonesos li proposaran la conquesta de Balanciya, la millor i més bella terra del món. La història es recrea en la coneguda Batalla del Puig , la llegenda del Rat Penat i l’entrada victoriosa del rei a la ciutat el 9 d’octubre de 1238. Conquerida València, el rei continuarà les seues conquestes fins més enllà del riu Xúquer, fins els límits del Tractat d’Almisrà, acord que signà amb el seu gendre l’infant Alfons. Un anys després Jaume I conquerí Biar, 1245, i així donà per acabada la conquesta de Xarq al-Àndalus. La narració acaba amb la mort del rei un 27 de juliol de 1276.

La combinació de text històric, amb la música, el Cor de Veus, els balls i danses i les imatges de l’època reproduïdes en la pantalla, aconsegueixen crear un clima veritablement fantàstic, arrossegant l’espectador a capbussar-se en aquella etapa de la fundació del nostre poble, d’aquell Regne de València, per la voluntat del propi rei.

Enhorabona a tots els participants i a les entitats que ho han fet possible. Representacions teatrals d’aquesta mena són sempre benvingudes. Primer perquè posen en valor la nostra història, tant amagada i maltractada, durant tants anys, per una escola allunyada del seu poble. En segon lloc perquè actes com aquest ens ajuden a afermar la identitat, a sentir-nos orgullosos de ser el què som: valencians. I és que, com vaig poder escoltar a molta gent en acabar la representació, la gent estava emocionada. I per últim, perquè aquest poema musical és una mostra del caràcter dels valencians, que quan anem tots a una som capaços d’acomboiar a diferents entitats per bastir un objectiu, un objectiu aconseguit amb escreix, un somni fet realitat. Tant de bo que actes com aquest, i estic segur que així serà, ens ajuden als valencians a retrobar-nos com a poble, com a poble que té un somni: esdevindré un País Valencià del Sénia al Segura.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *