Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

1 de desembre de 2017
0 comentaris

Nosaltres, els fusterians

 

Enguany s’han complit 25 anys del traspàs de l’assagista Joan Fuster, l’escriptor que sacsejà la identitat valenciana, tant adormida i espanyolitzada. El pensador que posà els fonaments d’un projecte digne per al  futur del nostre poble. L’actual País Valencià no s’entendria sense les seues aportacions. Per tot això,  si els valencians no fórem tant mesells i visguérem en un país normal (una llengua normalitzada, orgullosos de la nostra cultura i dels nostres escriptors, amb uns polítics compromesos per un projecte de país, uns mitjans de comunicació de casa nostra, etcètera), si tot això passés, dic, les institucions valencianes no haurien fet el ridícul més espantós, i s’haurien sumat als actes sobre l’Any Joan Fuster.

Què ha fet la Conselleria de Cultura i Educació? Què ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? Què ha fet el Consell Valencià de Cultura? Què ha fet les Corts Valencianes? Què han fet les Diputacions? Què han fet……? I és que Fuster no va tindre pèls a la llengua, li agradava dir les coses pel seu nom i, com bé sabeu, ara vivim en uns moments que certs noms, Vade retro!, no s’hi poden dir. En fi, ja sabeu que llepons de tota mena, botiflers disfressats i polítics amorrats al pessebre, no volen sentir a parar d’ell: els incomoda, els neguiteja, els fa treure els colors, els entra mal de panxa… Senzillament és una una vergonya.

Tot i així, han hagut de ser entitats privades les que estan dignificant la figura de Joan Fuster. Anit, al CCOM d’Alcoi, es presentà  “Nosaltres, els fusterians”, un llibre coordinat per Salvador Vendrell i Josep Lozano, i editat per Perifèric Edicions. És tracta “d’una sèrie de textos, escrits per un conjunt d’autors i d’autores, que volen retre un homenatge a l’escriptor de Sueca”. Un llibre singular i oportú, necessari i imprescindible per aprofundir en la biografia de l’assagista, on cada escriptor que ha participat conta quin llibre el va colpir d’ell,  i fins i tot alguna anècdota que tingué en anar a sa casa, en mantenir correspondència, en una conferèncuia…. Un llibre que de segur serà ben acollit pels milers i milers de fusterians que continuem pensant que un altre país és possible i necessari, i seguim pensant com Fuster que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!