El valencianisme republicà. 1937-1977

Aquest divendres 27 de setembre, a les 20:00 hores i al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) d’Alcoi, presentarem l’Exposició “El valencianisme republicà. 1937-1977”. Una molt interessant exposició, organitzada per la Fundació Josep Irla, que de segur que ens ajudarà a refrescar-nos la memòria, prendre conscència, aprendre de la història i conèixer algunes de les persones, moviments socials, partits etcètera, que, al llarg dels segles, van mantindre la flama de la nostra identitat.
 A més a més, i per explicar-nos-la, comptarem amb la presència del president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Agustí Cerdà, conegut líder social i polític republicà que va ser diputat d’aquesta formació política en la VIII Legislatura, del 2004-2008. Us esperem.



PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ:

 “EL VALENCIANISME REPUBLICÀ. 1837-1977”

Centre Cultural Ovidi Montllor, divendres 27 de setembre 2013

Tornaran tots aquells somnis d’una vida

sense amos ni rei

quan l’abril d’esperança creixia

des de l’any trenta-u

amb les dones valentes i lliures

milicianes de llum

i aquells joves que a trets soterraren

fossars de l’oblit.I és que a poc a poc

agafem velocitat.

I és que a poc a poc

ens hem fet republicans. Els carrers s’ompliran d’alegria

contents ploraran els ancians.

Som a temps, desfarem la mentida.

Saps que els ho devem.Tornaran les històries amagades

a colp de fusell

I les dones de força infinita

mares de llibertat.

El record de la gent que moria

per la nostra dignitat.

Tornaran tots aquells somnis d’una vida

sense amos ni rei.

I és que a poc a poc ens hem fet republicans.

Bona nit amics i amigues i moltes gràcies per haver vingut.

Els acabe de llegir el text d’una de les cançons més conegudes i emblemàtiques del cantautor i sociòleg Rafa Xambó. Cançó que per cert vam poder escoltar ací en aquesta mateixa casa ara fa un parell d’anys. Xambó ens ve a dir que “a poc a poc ens hem fet republicans”. I és que, efectivament, és així. Els valencians, i la resta de territoris dels Països Catalans, arran de la desfeta d’Almansa l’any 1707 i 1014, que va comportar la fi del nostre propi Estat, hem estat governats per tota mena de reis, regines, privats, dictadors, generals, presidents de tota mena i condició i tota la pesca. Tota aquesta colla de governants de dreta, de centre dreta, d’esquerra o de centre esquerra, al llarg dels segles han tingut, i continuen tenint encara a hores d’ara, si més no, un mateix objectiu: aconseguir que l’Espanya incorporada o assimilada, nom que donaren als territoris de la Corona catalanoaragonesa, acaben sent fagocitats per l’Espanya Uniforme. I com?, molt senzill: exercint el poder de l’Estat. No cal que us diga la quantitat d’ordres, decrets, lleis, circulars i tota mena de disposicions oficials que al llarg d’aquests segles hem hagut de patir. Però, tot i així, malgrat aquesta malaltissa obsessió per anorrear-nos com a poble, com a nació, hi han hagut, i hi ha, valencians i valencianes, i ciutadans de la resta de territoris del PPCC, que al llarg dels segles han estat, i estem, compromesos amb les nostres arrels. Valencians i valencianes que hem anat fent-nos republicans per necessitat, perquè , com dia l’Ovidi, ja n’estem més que farts , “ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”

Doncs bé, per refrescar-nos la memòria, prendre consciència, aprendre de la història i conèixer algunes de les persones, moviments socials, partits, etcètera que van anar mantenint la flama de la nostra identitat, la Fundació Josep Irla ens presenta l’exposició “El valencianisme republicà. 1837-1977”. Una exposició clara i didàctica, on en 15 panells ens fa un recorregut des de la fi del nostre Estat en la Guerra de Successió, fins el començament de la Transició al 1977.

I per parlar-nos amb detall d’aquesta exposició, ningú millor que un republicà d’idees, de condició i de partit, l’amic i company Agustí Cerdà. Agustí no és la primera vegada que ha vingut a aquesta casa, i per tant alguns de vosaltres ja el coneixereu. Tot i així, i per si de cas algú dels presents no el coneix, us en faré cinc cèntim del seu currículum.

Agustí Cerdà és de Canals, el poble on fan la foguera més impressionant que mai he vist (us recomane que aneu a veure-la alguna vegada). Va estudiar Història Contemporània a la Universitat de València, és membre d’Acció Cultural del País Valencià des de 1984, va ser Gerent d’aquesta mateixa entitat cultural des de 1992-1996. Fou Coordinador dels Casals Jaume I de 1996-1998. Membre de la Societat Catalana de Geografia. Soci de Ca Revolta i de Xúquer Viu. Membre del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) de 1983 a 1988. Fundador de l’AEN (Assemblea d’Estudiants Nacionalistes) i de Maulets. Membre del PSAN (1985-1993). Militant d’Esquerra des de 1998, va ser cap de llista d’Esquerra– Front pel País Valencià al Congrés dels Diputats el 2000. És president d’ERPV des del 2000 i ha estat cap de llista d’ERPV a les Corts valencianes a les eleccions del 2003 i de 2007. A més a més, va ser diputat d’Esquerra Republicana en la VIII Legislatura, del 2004-2008. D’aquesta experiència com a Diputat va editar l’any 2008, conjuntament amb la resta de companys del Grup Parlamentari d’ER al Congrés de Diputats, el llibre “El més calent …al front de Madrid”, un llibre que us recomane la seua lectura per comprovar la immensa faena feta per aquest Grup Parlamentari, per copsar com les gasten a Madrid i per adonar-se’n, si és que encara algú té cap dubte, que en el tema nacional “el que més s’assembla a un nacionalista espanyol de dretes, és un nacionalista espanyol d’esquerres”. Si voleu més informació sobre el seu treball, les seues idees i propostes i el seu dia a dia, només heu d’escorcollar el seu bloc a: http://blocs.esquerra.cat/agusticerda.

Amic Agustí, moltes gràcies per vindre a presentar-nos aquesta exposició. Exposició que, amb les teues explicacions i amb la teua experiència cívica i política de segur que serà d’allò més interessant i engrescadora. Quan vullgues, Agustí.

Alcoi, 27 de setembre del 2013

Vicent Luna i Sirera

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *