Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)
Cap l'alliberament nacional i social
Abril, mes quatre, 14 d’abril de 1.969, 29 d’abril de 1.949, cinquanta-nou, molts nous. Són dates assenyalades per a jo. Lluny del dia a dia, els anys, cauen.
He tingut la sort de néixer un mes d’abril, enmig de pluges, a un pis del carrer Floridablanca de la ciutat de Barcelona.
Un 14 d’abril de l’any 69, em casava a una església de Sarrià que ja no existeix, amb una aragonesa, el oficiant era un claretià, més tard penjà els hàbits per convertir-se al budisme.
A l’Estany de Sant Maurici vaig conéixer, el claretià, tot un personatge, nit de foc de camp amb llargues converses, parlàrem del present i del futur, de les inquietuds del moment històric i del més enllà.
A l’any 69 hi havia estat d’exepció a Guipúscoa. Al carrer Pere Serafí de Gràcia, hi havien reunions, trobades i conspiracions, el Pare Guasch, era l’ànima de tots els moviments. La seva targeta de presentació deia, Jaume Guasch, claretià i al davall “Seguidor del Crist”.
Lluitador i cercador de la justícia, varem coincidir amb els objectius del moment, intercanvi d’idees i d’accions, anonimes i clandestines.
La sort m’acompanyat sempre, abril és el meu mes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
pels dos aniversaris. Que no és “wapo” tenir tants nous ( amb els seus dos sentits) a les cartes de la vida? Enhorabona. Com ha anat la renovada lluna de mel a l’Aragó? No ho expliquis tot ;-P) La vida ens omple de moltes coses valuoses. Cal entomar-les i veure-les i conservar-les. Una abraçada.