L’anomenada classe política catalana no entenen res. Després de 23 anys de governs de CIU, amb un president amb les carecteristíques de Jordi Pujol, acostumat a manar i no escoltar, després d’una llarga trajectoria clandestina antifranquista. El poder, el va exercir sense tenir en compte, l’administració i gestió de les competències a qui les deixava.
Un polític fet a la clandestinitat, té un tarannà especial, com el president Tarradellas, amb tics autoritàris. La gestió de l’administració catalana anava a parar a uns funcionaris no gaires afins al nacionalisme moderat català, amb tota la càrrega de corrupció i corrupteles històriques del règim franquista. Per por a no fer malbé la jove democràcia, es varen deixar passar irregularitats i fraus.
Ara ho estem pagant, les administracions convergents i socialistes estan plenes de catifes que tapen totes les mentides i pecats, fets sense altre remei, condicionats per l’anterior règim dictatorial. La reforma va guanyar en contra de la ruptura, a tots els nivells.
Si no aprofitem l’actual moment històric per canviar i netejar les formes i maneres de portar l’administració, els enemics de la democràcia, poden justificar qualsevol intent de regressió dels avenços en els drets i les llibertats del nostre poble.
La crosta dels 40 anys de franquisme està damunt els cervells de molta gent que s’autoanomena progressista i d’esquerres, encara que el seu perfil sigui totalment autoritari i feixista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola. Crec que entendre, ja ho entenen. Altra cosa és si ho volen canviar. I nosaltres (en general), que ho entenem? Que ho volem canviar? La renovació no vindrà pas dels actuals partits majoritaris, amb mals hàbits acumulats de tants anys de govern en institucions diverses. Hauríem de canviar-los nosaltres.
Vas fort noi, no costa gaire subscriure això que dius però tens alguna idera de com posar-ho en practica?. Una empresa de neteja potser? Una ONG de psicolegs descrostadors sense fronteres?. Altres formes mes radicals?. Les solucions no vindran de dalt, pere descomptat.