De verdes i de madures n’hem viscudes. Era important tenir els fills amb noms en català i els DNI nostres, quan va ser possible, també en català. Petjades breus, gests petits…però que ens mantenen vius, avui i ara.
Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)
Cap l'alliberament nacional i social
L’onze de novembre de 1.975, va néixer una nena, la tercera dins de la parella que formo amb la Pilar.
Aquell dia vaig decidir posar-li el nom de Laia, i inscriure-la al registre civil de Barcelona.
Les dues filles primeres, Roser i Mar, nascudes l’any 70 i 71, també en el moment d’inscriure-les, vaig tenir problemes. El funcionari corresponent al dir el nom de Roser en va dir; como?, como dice?, jo vaig repetir el nom i en va dir que aquest nom no existia, llavors vaig dir-li Maria del Roser i automàticament, el funcionari em respon que aquest si que era un nom, per què Maries n’hi havien moltes a Espanya. Amb la Mar ja d’entrada li vaig posar Maria i sense problemes. Per a mi l’important era posar-li els noms en català.
Quan vaig anar per la tercera, al cap d’un mes de néixer més o menys, el 12 de desembre de l’any 75, Franco ja havia mort, el rei coronat, els bombers i la guàrdia urbana estaven en vaga i a la mateixa Plaça de Sant Jaume es vivien moments tensos amb la visita del rei a l’Ajuntament i parlant en català un tros llarg del seu discurs.
Amb tota aquestes situacions de tibantor entre el pas de la dictadura i les primeres passes de la democràcia, vaig intentar al registre inscriure la Laia amb el seu nom. La sorpresa del funcionari de torn va ser que què volia dir aquest nom, li vaig dir que volia dir Laia, el nom d’una pel·lícula estrenada a Barcelona l’any 72 basada en una novel·la de Salvador Espriu i que era el diminutiu de Eulàlia. Escoltant-me amb atenció va dir-me que m’esperès un moment que ho anava a consultar a un superior i aquest superior vaig tenir la sort que era català i en va entendre ràpidament i ho va autoritzar.
La meva primera refèrencia familiar de Laia, fou la d’una familiar llunyana anomenada Laieta d’El Prat de Llobregat i de petit la imatge de Santa Eulàlia al mig de la Plaça del Padró i per suposat la novel·la de Salvador Espriu, Laia, posada en escena per Vicenç Lluch i interpretada per Paco Rabal i Núria Espert.
Per tot això i molts altres records, felicitats Laia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!