Va fer una labor abnegada. Per cert : com va tot, amic, especialment allò que importa?. Abraçada remeiera
Teresa Pàmies una vida de referència i dignitat. Con a filla, com esposa, com a mare.
A l’any 1.976 vas asseura’t al meu costat en una reunió del partit tenies 57 anys, jo 27.
No sabia qui eres, no vas dir res a la reunió, només apuntares en un full notes de les accions a seguir.
Després la teva vida de lluita clandestina amb el company Gregori, per què Gregori li dèiem tots els militants. La lectura dels teus llibres plens de vivències i històries reals, m’han acompanyat. Les teves veus a travès de les ràdios, les lletres dels boleros. Els teus escrits al diari Avui.
Teresa, gràcies per ser dona , catalana i comunista fins el darrer moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!