Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Acompanyo un correu d’un votant de Ciudadanos-PC el qual respon el meu article d’ahir (…)
Sr. Meroño,
Jo sí els vaig votar. I quants més llegeixo articles d’opinió, cartes al director i comentaris contra els “ciutadans” més convençut estic de la meva decisió. Critiqueu que els votants de C’s siguin nacionalistes espanyols. De fet, això no és del tot cert, però de ben segur que n’hi ha. Ara bé, és normal que votin a C’s, doncs, és que a Catalunya no hi ha una persecució a tot allò que és espanyol, començant per la llengua? Voleu un parell de proves?
Penjeu una bandera espanyola al balcó i ja veureu el que us passa…
Per què els polítics ens demanen el vot en català i castellà i la resta de la legislatura bandejen el castellà de la vida pública?
Per què al parlament de Catalunya hi ha un pacte tàcit per no parlar en castellà?
A mí, només perquè m’ho prohibeixen, em ve de gust posar la bandera espanyola. O no sóc lliure? Com sembla que no, per això cridem llibertat! Llibertat de fer el que ens peti. I si jo tinc un negoci i només vull atendre en anglès doncs no vinguis, no em compris. Veste’n a un altre que t’atenguin en català o en dialecte del carxe. Com bé va fer l’Arcadi Espada ahir a l’Àgora, si el castellà està desterrat dels programes de TV3 (només el parlen els invitats que no saben català), doncs parlem-ne. Quin problema hi ha? Ja n’hi ha prou de campanyes dient que TV3 s’està espanyolitzant… doncs que no invitin el Rubianes!!!! La meitat dels ciutadans de Catalunya són castellanoparlants (i en augment, doncs els hispanoamericans estan engreixant aquesta meitat). Hom pot negar l’evidència i negar drets i alhora exigir deures … Actualment, si les queixes són mínimes, es deu a què l’Estat Espanyol proveeix els castellanoparlants de producció cultural en castellà i els dóna un espai de sortida que els hi nega el nacionalisme català. A una Catalunya independent, plourien les resolucions de l’ONU condemnant la política del govern català perquè margina la meitat de la població. I apareixeria un Partit Unionista no amb 3 escons, sinó molts més.
Com diu Serrat: “M’agrada cantar en la llengua que em prohibeixen”.
Salut!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradaria aplicar la llibertat al bilingüisme, sancionar a tots i totes els/les ciutadans del Principat que no parlin o no vulguin parlar alguna de les llengües oficials amb un curs accelerat de la llengua que no parla. A veure quants cursos hauríem de fer en castellà pels catalanoparlants, això és llibertat. Aquí els únics que som bilingües som els catalanoparlants.
"La meitat dels ciutadans de Catalunya són castellanoparlants (i en augment, doncs els hispanoamericans estan engreixant aquesta meitat). "
Precisament ahir vaig estar parlant amb un veneçolà que fa quatre anys que viu a Catalunya i em comentava, amb un català excel.lent, que no entenia perquè hi havia gent que no li donava la gana parlar en català, després de viure quaranta anys aquí. Jo confio en la immigració llatinoamericana que no polititza la nostra llengua i la adopta amb total normalitat
La impudícia amb què l’amic ciutadà diu que es persegueix el castellà a Catalunya fa la mateixa olor que un fenomen que ací al País Valencià coneixem de fa molts anys i que, vosaltres els catalans ignoreu, conscientment o inconscient, tant se val. Ens heu (ens hem) ignorat mútuament, i anem a pagar-ho molt, molt car.
El fenomen es diu blaverisme, es diu " ‘requionalismo’ bien entendido", es diu autoodi. I sabeu ben bé que, més enllà de motivacions i anàlisis psicològiques, suposa la mort de la llengua i la cultura que està en absoluta inferioritat de condicions, que és, ací i allà, el català. I em situe en un àmbit social i existencial, polític en el sentit ample del terme, on el peix fa molt de temps que està venut.
S’ha de pensar de manera molt especial per dir que el castellà està perseguit a Catalunya, i fixem-nos que l’amic ciutadà ho diu sabent -i tant!- que la "victòria" és seua, que el català té la batalla perduda: el que no han aconseguit els castellans ho aconseguiran els altres immigrants. Per això fan tant de riure (o no) el seu victimisme, perquè és el d’aquell qui se sap el guanyador que riu l’últim. Amb un exèrcit darrere, que bé i que fàcil resulta parlar (Joan Fuster: "Totes les ontologies descansen sobre les armes"). Fins i tot fer-se la víctima!
Visca la llibertat de poder tenir el dret de matar d’indiferència una llengua i una cultura! El problema, amic ciutadà, és que, a aquest pas, nosaltres no podrem anar-nos-en a cap lloc on ens atenguen en la nostra llengua, simplement perquè no existiran (existeixen?). I a tu, amb la teua consciència impol·luta, això —ja ho sabem— t’és igual.
… de si aquest ciudadanu és un cínic o un gilipollas (em permeto utilizar un castellanisme que segur que li escalfa el cor). De fet, tinc un parell de suggerències catxondes per a aplicar la seva ideologia (que té la mateixa profunditat que un bassal de pluja):
1) Que vagi a cantar a València. Potser troba que els seus amics no són tan comprensius amb la "libertad", quan aquesta és torna llibertat.
2) Que demani també la derogació de les 150 lleis espanyoles que protegeixen el castellà (i que tenen sancions que s’apliquen). Si es creguessin mitja paraula del que diuen aquestes 150 lleis són un problema molt més greu que 1 llei catalana que dóna subvencions i incentius, no? … Libertad, libertad !!!
Podríem donar més suggeriments, però a aquestes alçades ja queda clar que la libertad que demanen aquests és com aquella del "Una, grande y libre". Nois, aneu amb 60 anys de retard amb idees encara més antigues.
En fi, que crec que no es tracta d’uns cínics, ens faran riure, aquests!
Confirmo la meva segona hipòtesi i puc afegir que es clarifiquen les arrels del nou moviment de pallassos nacionalsocialistes.
Tenen idees antigues, molt antigues… les últimes contribucions daten dels anys de la majoria absoluta d’en Pujol: quin victimisme entendridor ratllant en la paranoia, … i això dels carnets de catalanitat (inmens! no se sentia des de 1985)…i que me’n dieu de les banderes (semblen un grup d’escoltes o guàrdies civils). Sort que són intelectuals, perquè en qüestions d’evolució ideològica sembla que van una mica tard. Malauradament el corpus ideològic bàsic ve de temps predemocràtics (dels d’"Una, grande y libre") així com alguns dels seus membres, ja que no és el primer Movimiento que posen en marxa.
Tant se val, són pallassos tot i que no dels simpàtics precisament. Argumentar amb ells és com parlar amb Gil y Gil de diversitat i tolerància…. una pèrdua de temps, vaja. Riem doncs però passem de les provocacions, ja que la busquen al igual que ETA i el GAL es retroalimentaven.
Dius que no pots penjar una bandera al balcó? qui t’ho prohibeix? la Generalitat? Potser si ho fas, hi anirà algun sonat i te la cremarà, però això es un altre problema.
Dius que els polítics nomes parlen Castellà per demanar-te el vot? Jo cada dia a la televisió veig polítics catalans parlant en Castellà.
Dius que al parlament no es pot parlar Castellà? Ara ho veurem si es pot o no.
No se quina edat tens però els que vam néixer abans del 1960, i parlem Català, si que sabem el que es que et prohibeixin parlar la teva llengua. I si ho vols saber, ves un dia al canal 9 i intenta parlar en Català. A TV3 pots parlar com vulguis, com fan Arcadio Espada i Pepe Rubianes.
Tu no saps que es la falta de llibertat.
Açò té tota la façana que la que lluu a València. Jo vaig asistir i participar intensament a la Batalla de València. Una batalla desigual on uns van amb llibres i la seua cultura i els altres amb els Medis de COMUNICACIÓ, (españoles o colonials en mans de sucursalistes). Fan de quintacolumnistes. Usaran d’informacions del CNI, si cal. Com a València. ixò té la mateixa finalitat i desgast que esbossa aquella pel·lícula, crec queera Macbeth:
Protoganitzada pel rei Normand (Peter O’Toole) i Macbeth (Richard Burton) en l’escena en que entren, acabada la batalla i el rei Normand acompanyat del col·laboracionista, Macbeth que intenta de que no siga massa forta la repressió al seu poble saxó i…..va així més o menys:
Macbeth: ara, Senyor hem de fer un govern en que s’aproximem el poble saxó i que Vos reconeguen com el seu Monarca i Senyor.
Rei Normand: ara el que cal fer és corrompre’ls. Comprar l’ànima d’uns quants i que es barallen entre ells (els saxons).
PS-1: aquesta ha estat la tasca de Las Provincias des del 77 ençà. Ídem d’Unió Valenciana, Abril Martorell, Gonelles a Mallorca, la família Bau a Tortosa, els Llorens a Lleida, Lerroux als inicis del segle XX, els lloctinents de Viriat respecte de Roma, etc, etc, etc. Això és més vell que l’anar a peu.
PS-2: pouen en dos corrents. El primer un enemic exterior impossible a deturar que ens anorrearà i una força mediàtica de signe gobeelià important. Alerta amb el maniqueisme. Dividir en dos la societat. Semblant a l’embolcallada antiterrorista de l’Ansar. Atrapats en un silogisme. Amb mi o contra mi.
PS-3: SOLUCIÓ:….psss. SILENCI. ELLOS viuen del soroll i de la paura dels altres.Odien la llibertat i la vida. Pensen el món dins d’unes fronteres i el món, a Déu gràcies, és immens i variat.
No cerquen la llibertat, tot i que en parlen, sinó la corrupció i divisió de la societat colonitzada. Observa, que en tots els casos mai no s’enfronten a l’amo. Potser sí, si afluixa en el càstig aplicat, per suau. Sols és dissimulació. Havem tanta experiència acumulada ací baix. Observa que el mecanisme, al PV, el tornen a repetir entre València i Alacant. Encara la nit de les fogueres de Sant Joan, a Alacant crida: PUTA VALENZIA, PUTA VALENZIA
Cordialment Pere.
Bé com a conclusió final, per la meva part queda clar que els pallassos del nou-vell movimiento busquen la provocació. Els hi encanta trobar algun sonat que els vulgui fer fora de Catalunya i si no el troben se l’inventen, com fa el pallasso nostrat que ens ha tocat al bloc. Així com Hitler buscava i alimentava els extremismes d’esquerres per presentar-se com una reacció sana. Parlava molt de la llibertat aquest també, però la llibertat abstracta o només la seva particular i als demés que els bombessin. La mateixa libertad dels hereus del Una grande y libre.
Estic d’acord amb el nostre amic de València que malauradament té una experiència molt més dura amb els "amantes de la libertad genocida" que allà assalten llibreries i apallissen gent per la libertad. Ni cas i passem de les provocacions, perquè com que no tenen ni discurs i les idees que tenen són massa impresentables, només els hi queda la provocació com a argument o la collonada (com això de les banderes, mare de Deu, quines preocupacions!!!). Són, en definitiva…. uns pallassos!!!
Com que no fan gaire gràcia, passo d’aplaudir.
Penja una bandera catalana a Madrid i veurem que passa. A Catalunya hi ha moltes banderes Espanyoles. En tot cas, el rebuig a la bicolor no es per espanyola i ningú les prohibeix, encara que hi ha qui les imposa. Es per monàrquica. Penja una bandera espanyola republicana, veuràs qui la rebutja. Per cert, la tricolor si que està prohibida .