Coc Ràpid

Al carrer de la Cera barceloní, aquell carreró que Verdaguer immortalitzà, nasqué l’any 1593 una nena, Juliana, filla d’un matrimoni culte i acabalat, amb ascendència de jueus conversos. Una nena  amb una intel·ligència prodigiosa, una nena prodigi. 

Als 4 anys, òrfena de mare, llegia i escrivia perfectament, fins al punt que les monges dominiques que l’educaven assenyalaren al pare  la seva incapacitat de prosseguir la seva tasca ja que d’elles la nena ja res no podia aprendre. Fou aquesta la raó que induí al pare a contractar els millors professors de la Universitat de Barcelona com a preceptors de Juliana que li ensenyaren filosofia , astronomia, física, metafísica, dret , llengües i música. L’avidesa de coneixement de la petita era extraordinària, estudiava nou hores al dia i n’emprava d’altres a tocar l’orgue i l’arpa; el saber era el seu joc, les seves joguines eren les lletres i el pensament . Als 6 anys parlava, llegia i escrivia el grec, llatí i hebreu i als 12 dominava el francès, l’italià, el castellà, l’àrab i fins a 14 llengües.

Nena portentosa. Quan  el seu pare fugí de Barcelona i s’establí a Lió, s’endugué amb ell la seva única filla, Juliana, que tenia 7 anys. Havia d’enlluernar França. 
Vestida amb un llarg vestit color palla, brodat amb plata, i coberta amb un mantell blau, expliquen les cròniques, Juliana, amb 12 anys, a la Universitat de Lió davant d’un savi i esbalaït tribunal defensà la seva tesi “Cum logicas, tunc morales”  que li valgué obtenir el grau de doctora en lleis. I seguí estudiant sense desmai, fins que al mes d’agost de 1608, aquella nena estrangera de 14 anys obtingué el grau de doctora “summa cum laude” al palau pontifici d’Avinyó.
Un cas mai no vist, ella, Juliana Morell, la nena-sàvia prodigiosa catalana, doctora en lleis, física i metafísica  impartia totes les ciències del trivium i quadrivium a la Sorbona de París. 

Quin destí  hagués viscut Juliana si no hagués nascut dona?…, de quina manera podia seguir estudiant, aplicar part dels seus coneixements, essent dona ?. Les lleis no escrites manaven al segle XVI el destí de la dona benestant, matrimoni o convent. Juliana elegí la vida religiosa, rebutjà un matrimoni disposat pel pare i als 17 anys va fer els vots al convent de les dominiques de Santa Pràxedes de Lió. Mantení en la seva vida religiosa el seu nom, Juliana Morell, escrigué biografies de monges, excercicis espirituals, l’adaptació de la regla de Sant Agustí, traduí del llatí al francès el “Tractat de la vida espiritual” de Vicens Ferrer i moltes altres obres. Morí als 60 anys després de dos anys de grans sofriments.

Els poetes i literats de l’època parlaren amb admiració de Juliana, Musa de saviesa per a Lope de Vega,  “gallarda i graciosa de cos, però més il·lustre encara per la seva intel·ligència” com Jacob Echard la qualificà.

Juliana Morell és l’única dona que té un lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona per haver estat la primera doctora en ciències i lletres de la nostra història. Ho aconseguí quan tenia 12 i 14 anys. Una nena prodigiosa, “catalana de nació i barcelonina de pàtria”, com Jacob Echard digué.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!