Club 7 Cinema

Quan els cinèfils seguim un festival per la premsa anem, cada cop més, de corcoll. I això perquè d’una pel·lícula, uns mitjans te’n parlen un dia i els altres, al cap de dos o tres o acaben ni dient-ne res. A més, no tots els cronistes comenten tot el que es projecta al certamen. Això té causes diverses. D’una banda, hi ha tantes pel·lícules per veure, que la mateixa organització en munta sessions anticipades i de repesca al voltant del dia oficial de projecció. I els crítics i periodistes que ho cobreixen s’han d’organitzar l’agenda (autèntic trencaclosques), de manera que hi puguin encabir les rodes de premsa a què assisteixen, les entrevistes amb directors i actors que aconsegueixen, i les pel·lícules que puguin veure (al màxim possible). El desori acaba sent tan gran que hom pot acabar perdent de vista el dia exacte que oficialment es projecta un film i, francament, n’acaba traient l’article tan bon punt l’ha vist (mal s’avanci, mal vagi un pèl tard). Teòricament, no n’hauríem de poder llegir res fins l’endemà del dia oficial; però la realitat (caòtica) és que, per exemple, ahir algú entrava la crònica veneciana parlant de Portabella i els altres ni l’esmentaven, i avui aquell mitjà no en diu res, mentre els altres el destaquen en titulars. Si, a més, teniu el programa i aneu seguint les pel·lícules que s’estan projectant i de les quals ningú no ens en diu res, sense que sapiguem si demà ens en parlarà algú o altre, la cosa realment arriba a atabalar. Els amics m’ho havien comentat, que ens passa als que cobrim Canes, cada any més; i ara que estic seguint de prop la presència mediàtica de Venècia a casa nostra, me n’adono que… Déu-n’hi do! Per mi, el problema principal rau en l’enorme i galopant dispersió de sessions i calendaris que les organitzacions han de muntar per encabir l’excés de material, del qual a penes si es pot veure el més rellevant… Sense ganes de fer cap defensa gremial, em sembla just dir que els periodistes i crítics, si  atabalem els lectors per culpa d’això, és perquè en som víctimes: ho patim in situ, havent de fer quadrar les agendes, cada cop més enrevessades!

Les cròniques i notícies venecianes d’avui, clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article.

Foto El silenci abans de Bach, de Pere Portabella

Presentació d’ El silenci abans de Bach. Portabella, Bach i el so del silenci. Crònica d’ Elisabet Cabeza, a l’ Avui, en què també esmenta Man from Plains, de Jonathen Demme, i Nightwatching, en què Peter Greenaway s’inspira en el quadre de Rembrandt ‘Ronda de nit’.

O si voleu, Die Stiller vor Bach. Portabella presenta el seu film a la Mostra de Venècia i diu que «no té explicació». Notícia que publica Diari de Girona.

No l’havien pas deixat de costat… Peter Greenaway i Johnnie To reprenen el fil del cinema d’autor a Venècia. Notícia al diari El Punt.

Nightwatching, però també Johnnie To i Vincenzo Marra. Greenaway narra el triomf i el declivi de Rembrandt. Crònica de Nando Salvà, a El Periódico.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!