Club 7 Cinema

Set primers llargmetratges, 3 sessions especials i una selecció de curtmetratges italians conformen la programació d’enguany de la Setmana Internacional de la Crítica de Venècia.

Creada el 1984 pel crític Lino Micciché, la Setmana atresora la ‘descoberta’ de cineastes emergents que després s’han fet un nom en el panorama cinematogràfic mundial. Kevin Reynolds, Olivier Assayas, Mike Leigh, Pedro Costa, Bryan Singer, Harmony Korine, Pablo Trapero, Abdellatif Kechiche, Kenneth Lonergan… han tingut pel·lícula seleccionada a la Setmana veneciana. Tot i que darrerament ha perdut força prestigi…

Llargmetratges en competició.

D’Adrien BEAU, “LE VOURDALAK” / “THE VOURDALAK”. Durada: 1h30. Producció: França. Amb Kacey Mottet Klein, Ariane Labed, Grégoire Colin, Vassili Schneider, Claire Duburcq, Gabriel Pavie, Erwan Ribard, Adrien Beau. Guió: Hadrien Bouvier i Adrien Beau, basat en ‘La Família del Vourdalak‘, d’Aleksei K. Tolstoi. “Fills meus”, diu Gorcha abans d’acomiadar-se, “espereu el meu retorn durant sis dies. Passats aquests sis dies, si no torno, reseu una pregària a la meva memòria, ja que significarà que he mort a la batalla… Però si hagués de reaparèixer – Que Déu us beneeixi! – Passats els sis dies, us convido a tancar la porta i a negar-me l’entrada, sigui el que digui o faci. Perquè aleshores, no seré més que un altre Vourdalak, un maleït”.

De Luca CARMOON, “HOARD“. Durada: 2h06. Producció: Regne Unit. Amb Saura Lightfoot Leon, Joseph Quinn, Hayley Squires, Lily-Beau Leach, Deba Hekmat. Guió: Luna Carmoon. 1984: Hi ha un abocador d’escombraries a la nostra sala d’estar. El món de la Mare i la Maria és una sensació constant de calfreds que recorre l’esquena, cada dia és Nadal al seu petit niu d’amor. 1994: me’l va tornar, la importància em va colpejar en onades de sensació. És l’últim dia d’escola de la Maria. En tornar a casa, a dalt de les escales, dos peus descalços esperant-la. Un home alt i d’aspecte inusual, un desconegut que fa olor familiar d’un trauma, un dolor infantil, una duplicitat de burles intencionades – Michael.

De Julia FUHR MANN, “LIFE IS NOT A COMPETITION, BUT I’M WINNING“. Durada: 1h19. Producció: Alemanya. Amb Annet Negesa, Amanda Reiter, Caitlin Fisher, Daniel Marin Medina, Chun Mei Tan, Eva Maria Jost, Jakob Levi Stahlberg, Oumou Aidara, Greta Graf. Guió: Julia Fuhr Mann. Si la història l’escriuen els vencedors, què passa amb aquells a qui mai se’ls va permetre participar al concurs? Un col·lectiu d’atletes queer entra a l’Estadi Olímpic de Atenes amb la intenció d’honorar els que sempre han estat exclosos del podi dels guanyadors. Coneixen Amanda Reiter, una maratonista transgènere que ha hagut d’enfrontar-se als prejudicis dels organitzadors esportius, i Annet Negesa, esportista dels 800 metres que va ser instada per les federacions esportives internacionals a sotmetre’s a una cirurgia hormonal. Junts creen una utopia radical i poètica, llunyana de les estrictes normes de gènere dels esports de competició.

De Tana GILBERT, “MALQUERIDAS“. Durada: 1h14. Producció: Xile, Alemanya. Documental. Guió: Tana Gilbert, Paola Castillo Villagrán, Javiera Velozo, Karina Sánchez. Són dones. Són mares. Són preses que compleixen condemnes llargues a una presó de Xile. Els seus fills creixen lluny d’elles, però romanen al seu cor. A la presó troben l’afecte d’altres recluses que comparteixen la seva experiència. El suport mutu entre aquestes dones esdevé una forma de resistència i emancipació. “Malqueridas” en reconstrueix les històries a través de les imatges que elles mateixes han filmat amb mòbils prohibits dins de la presó, recuperant la memòria col·lectiva d’una comunitat oblidada.

De Moin HUSSAIN, “SKY PEALS“. Durada: 1h31. Producció: Regne Unit. Amb Faraz Ayub, Natalie Gavin, Claire Rushbrook, Simon Nagra, Steve Oram, Jeff Mirza, Bill Fellows. Guió: Moin Hussain. L’Adam treballa el torn de nit en una estació de servei d’autopistes i porta una vida mediocre i solitària gairebé sense contacte humà. S’assabenta que el pare, els rastres del qual havia perdut, és mort, i intenta amb dificultats reconstruir la imatge d’un home que mai va conèixer i reexamina els detalls del seu passat, que és difícil d’entendre. Quan descobreix qui era el pare, convençut que no és humà, Adam inicialment rebutja la idea com a ridícula. No obstant això, el dubte l’arrossega lentament, portant amb ell una reflexió seriosa: i si fos la veritat, què significaria això per a Adam?

De Dunja LAVECCHIA, Beatrice SURANO, Morena TERRANOVA, “ABOUT LAST YEAR“. Durada: 1h20. Producció: Itàlia. Documental. Guió: Dunja Lavecchia, Beatrice Surano, Morena Terranova. Els suburbis de Torí. Celeste, Giorgia i Letizia, d’entre 20 i 27 anys, estan unides per una conscienciació: com a dones cisgènere, són convidades al món dels balls de saló. Fenomen nascut a Nova York a la comunitat LGBT llatina i afroamericana, avui també present i arrelat a Itàlia. Aquí han trobat un espai on ser mestres del cos lluny de judicis, prejudicis o provocacions. Totes tres són a punt de començar un viatge que les portarà a afrontar decisions importants. La Giorgia està lligada al seu lloc d’origen, la Celeste i la Letizia se’n volen anar. Un relat iniciàtic a través d’un any de vida, en què es troben i topen somnis, desitjos, dubtes i un delit de lluita i vida.

De LEE Hong-Chi, “LOVE IS A GUN” / “AI SHI YI BA QIANG”. Durada: 1h21. Producció: Hong Kong, Taiwan. Amb Lee Hong-chi, Lin Ying Wei, Zheng Qing Yu, Lin Ke Ren, Lee Yu Yao, Edison Song. Guió: Lee Hong-Chi, Lin Cheng Hsun. Després de sortir de presó, en Sweet Potato es conforma amb la seva feineta a la vora del mar, vivint amb uns ingressos minsos i ignorant els comentaris dels que li diuen que ho deixi estar. No obstant això, és arrossegat al vòrtex del passat quan el vell ‘boss’ (a qui no ha vist mai en persona), la mare (que confia en ell tots els seus deutes) i finalment el seu amic Maozi reapareixen a la seva vida. Un darrere l’altre s’apoderen amb força del seu present i esborren tota esperança defutur. Només Seven aconsegueix, fins a cert punt, alleujar-li les angoixes. Un dia, davant del teló de fons d’un paisatge costaner opressiu i carregat de ‘smog’, en Sweet Potato té finalment una trobada amb el ‘boss’…

Esdeveniments Especials.

Curtmetratge d’inauguració de la Setmana.

De Liliana CAVANI, “INCONTRO DI NOTTE“. Any 1960.

Llargmetratge d’inauguració de la Setmana- fora de concurs.

D’Andres PEYROT, “DIEU EST UNE FEMME” / “GOD IS A WOMAN”. Durada: 1h27. Producció: França, Suïssa, Panamà. Guió: Andrés Peyrot, Elizabeth Wautlet. El 1975, l’oscaritzat director francès Pierre-Dominique Gaisseau aterra a Panamà per rodar un documental sobre el poble kuna, pel qual les dones són sagrades. Gaisseau, la seva dona i la seva filla Akiko viuen amb els Kuna durant més d’un any, però aviat el projecte es queda sense fons i un banc els acaba confiscant bobines. Cinquanta anys després, els kuna encara esperen la “seva” pel·lícula ara convertida en llegenda i transmès oralment de la gent gran a les noves generacions. Fins que un dia es descobreix una còpia oculta a París…

Curtmetratge de cloenda – fora de competició.

De Francesco PIRAS, “TILIPIRCHE“. Durada: 0h18. Producció: Itàlia.

Llargmetratge de cloenda – fora de competició.

De Sébastien VANIČEK, “VERMIN” / “VERMINES”. Durada: 1h43. Producció: França. Amb Théo Christine, Sofia Lesaffre, Jérôme Niel, Lisa Nyarko, Finnegan Oldfield. Guió: Sébastien Vaniček, Florent Bernard. Després d’una invasió d’aranyes verinoses, els habitants d’un edifici d’apartaments suburbans hauran d’aprendre a lluitar per la seva supervivència. Òpera prima.

Curtmetratges en competició.

De Gabriele BIASI, “LA LINEA DEL TERMINATORE“. Durada: 0h15. Producció: Itàlia.

De Federico DEMATTÈ, “PINOQUO“. Durada: 0h16. Producció: Itàlia.

De Tommaso FRANGINI, “FOTO DI GRUPPO“. Durada: 0h17. Producció: Itàlia.

D’Antonio LA CAMERA, “LAS MEMORIAS PERDIDAS DE LOS ÁRBOLES“. Durada: 0h20. Producció: Itàlia, Espanya. Rodatge supervisat per Apichatpong Weerasethakul.

D’Angela NORELLI, “WE SHOULD ALL BE FUTURISTS“.  Durada: 0h11. Producció: Itàlia.

De Fabrizio PATERNITI MARTELLO, “IT ISN’T SO‘. Durada: 0h11. Producció: Itàlia.

De Lorenzo QUAGLIOZZI, “DE L’AMOUR PERDU“. Durada: 0h17. Producció: Itàlia.

Sessió Especial, en col·laboració amb la Mostra de Venècia i les Jornades dels Autors.

De Simone ISOLA, Franco MONTINI, Patrizia PISTAGNESI, “PASSIONE CRITICA“. Durada: 1h. Producció: Itàlia. Documental. “Passione critica” estudia la relació entre crítics i autors en la història del cinema italià en relació a la història del Sindicat Nacional de Crítics de Cinema Italians, des de la seva acta fundacional l’any 1971. És un camí no secundari a la Història cultural italiana, traçada gràcies a les intervencions de prestigiosos testimonis i el muntatge de material d’arxiu, des dels anys 60 fins a l’aparició de la web i el vídeo, les xarxes socials i l’actual explosió del sector audiovisual, que posa en entredit l mateixa definició i els límits del cinema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!