Club 7 Cinema

L’italià Emanuele Crialese torna a la Mostra de Venècia amb Terraferma, on ja presentà Nuovomundo, per parlar no de l’emigració d’italians sinó d’una altra migració, la dels que arriben en barcasses a les costes italianes. Una de les protagonistes del film, centro-aficana, viu avui en dia a Holanda i l’atzar (o no) ha fet que en aquesta mateixa jornada, es pugui veure a Horitzons The invader, de Nicolas Provost, sobre les dificultats d’un home africà que, havent desembarcat a les costes del sud d’Europa, brega per un futur millor a Brussel·les. A la competició, l’actor Michael Fassbender passa de ser el Carl Jung de Cronenberg a incorporar un individu enganxat a la pornografia, a Vergonya, de Steve McQueen. Però avui criden poderosament l’atenció dues propostes projectades fora de competició: Wilde Salomé, el treball d’Al Pacino sobre ell mateix, Oscar Wilde i l’actriu Jessica Chastain, i Alois Nebel, cinta de duixos animats que explora la persistència del trauma violent al territori que algun dia es conegué com els Sudets. I més: un documental sobre Nicholas Ray, un altre de Jonathan Demme…

Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.

Competició.

Terraferma (Terraferma), d’Emanuele CRIALESE. Aquella dona de l’Àfrica central que arribat a Lampedusa amb una barcassa, al dessota d’un munt de cadàvers, no es diu “clandestina”, ni “immigrant”, ni “extracomunitària”, sinó que fa cara d’algú que ha arriscat la vida per a millorar-la, com ha fet el gènere humà des que és a la Terra. La Sara, que així es diu, busca la seva pròpia “terraferma”, el mateix “port” que busquen els pescadors d’aquella illa que l’han acollida amb el seu fill.

Vergonya (Shame), de Steve MC QUEEN. L’artista pluridisciplinar Steve McQueen, que debutà al cinema amb Hunger, torna a confiar el protagonisme a l’actor Michael Fassbender: si en aquell film era el cos de Bobby Sands a la presó nord-irlandesa de Maze, ara encarna un home presoner de la seva aparent llibertat sexual. Un solter tan addicte a la pornografia com allunyat de les dones de carn-i-óssos, llevat de la seva peculiar germana (Carey Mulligan).

Fora de Competició.

Alois Nebel (Alois Nebel), de Tomás LUNÁK. Film d’animació, en blanc-i-negre, amb el qual debuta aquest cineasta txec, adaptant una novel·la gràfica que explora el trauma persistent per la violència patida als Sudets a la segona post-guerra mundial.

Premi Glory to the Filmmaker a Al Pacino.

Wilde Salome, d’ Al Pacino. Barreja de documental, ficció i treball d’improvisació, tercer llargmetratge que dirigeix Al Pacino,  que ens convida a entrar en la seva intimitat d’actor i director, tot investigant la complexitat de “Salomé” (la famosa obra d’Oscar Wilde), la personalitat del seu autor (Wilde) i el naixement d’una nova estrella, Jessica Chastain. Al repartiment, també: Kevin Anderson, Tom Stoppard, Gore Vidal, Bono, Tony Khusner i Merlin Holland, nét d’ Oscar Wilde.

Don’t expect too much, de Susan RAY. Documental en què Susan, la vídua de Nicholas Ray, amb imatges d’arxiu, videos i fotogrames del cineasta, intenta resoldre preguntes com ara: Va ser ell qui deixà Hollywwod, o més aviat Hollywood que se’n desentengué, d’ell? Què pensava fer quan va decidir tornar als EUA al cap d’una dècada de córrer per Europa? Què pretenia amb  “We Can’t Go Home Again”, el film experimental que rodà amb una colla d’estudiants? Què volia aconseguir amb totes aquelles imatges a la pantalla? Per què no el va acabar mai? Potser havia perdut el nord, el talent, el cap, el seny? D’entre els membres de la colla de “We Can’t Go Home Again”, Jim jarmusch, Víctor Erice i d’altres, són entrevistats…
 
Horitzons (llargmetratges).

I’m Carolyn Parker: the Good, the Mad and the Beautiful, de Jonathan DEMME. Documental en què Jonathan Demme ens serveix el retrat de Carolyn Parker, l’última dona que va abandonar el barri ran de l’ordre d’evacuació pel l’huracà Katrina, el 2005, i la primera a tornar-hi, per a començar a reconstruir casa seva. Producció nord-americana.

The Invader, de Nicolas PROVOST. Amb Issaka Sawadogo, Stefania Rocca, Serge Riaboukine, Dieudonne Kabongo. Ficció sobre un home africà, fort i amb ganxo, que fa cap a Brussel·les després d’haver desembarcat en alguna costa del sud d’Europa. Delerós de començar una nova vida, va carregat d’un optimisme que no tardaria a ser desmentit, si no fos perquè coneix una dona guapíssima i intel·ligent, amb carrera, a qui sedueix i fascina. Però quan de sobte hi talla qualsevol contacte, sobreïx en aquest home una violència destructiva, enfonsat en una brega contra els seus propis dimonis interiors. Producció belga. Opera prima.

Controcampo italiano (llargmetratges).

Pivano Blues – Sulla strada di Nanda, de Teresa MARCHESI. Llargmetratge documental, amb la participació de Fernanda Pivano, Patti Smith, Vasco Rossi, Luciano Ligabue. Esdeveniment fora de competició.  Assagista, traductora, escriptora i periodista, pacifista i llibertària, Fernanda Pivano va destacar com a difusora de la literatura nord-americana a la Itàlia de post-guerra. Aquest film , amb tot d’entrevistes inèdites, esdevé una reivindicació del valor fonamental dels llibres i la lectura, del dret inalieanable a la cultura.

L’arrivo di Wang, d’ Antonio i Marco MANETTI. Amb Ennio Fantastichini, Francesca Cuttica, Li Yong, Juliet Esay Joseph, Antonello Morroni, Jader Giraldo. Ficció centrada en tres personatges. Una intèrpret de xinès, l’home que la reclama professionalment perquè l’ajudi en un interrogatori secretíssim i l’interrogat. Al decurs de la trobada, la intèrpret acabarà entenent el perquè del secret. La pregunta, però és la següent: qui és més estrany, l’individu (d’un altre món) interrogat o l’home que mena la trobada?

Jornades dels autors.

Twilight Portrait (Portret v Sumerkakh | Twilight Portrait), de Angelina NIKONOVA. Amb Olga Dihovichnaya , Sergei Borisov I, Roman Merinov. La protagonista pasa per una greu crisimatrimonial i professional: cada cop més allunyada del marit, l’interès que posa a la feina d’assistent social topa amb la indiferència i violència generalitzada. Però un bon dia l’agredeixen i la violen i això…, això… Opera prima.

Habibi (Habibi Rasak Kharban), de Susan YOUSSEF. Amb Maisa Abdelhadi, Kais Nashef. Ficció ambientada a Palestina. Quan el 2001 l’estat d’Israel estreny el setge a la Franja de Gaza, una parelleta ha de deixar la universitat i la família de la noia vol que es casi amb un altre home. El xicot, però, no es rendeix i es dedica a pintar declaracions d’amor a totes les parets de Gaza, cosa que no cau gairebé al germà de la noia, fins al punt que, en incorporar-se a Hamas, comença una autèntica cacera a l’home. Opera prima.

Setmana de la Crítica.

La terre outragée, de Michale BOGANIM. Ficció al voltant del desastre de Txernòbil. Una família celebra un casament l’abril de 1986, enmig d’una natura ufanosa. S’esdevé l’esclat, el foc, la radiació… Al cap de deu anys, aquell indret apocalíptic…

***

FOTO © 01 Dist. Terraferma, d’Emanuele Crialese

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!